Joaquim Puntí i Freixer L'omnipresent Loteria, Sorteig o Rifa de Nadal és ben inexistent
i poc innocent. Encara que s'intenti dissimular amb el fum d'una
cortina, és una "Lotería Nacional" pura i dura, embolcallada amb falses
il·lusions i, sobretot, molt nacional espanyola.
La "L.N." és un mecanisme pervers que, gairebé sempre, roba als
pobres i dóna la part més grossa del botí als rics (Robin Hood mai
no ho faria). L'altra part de la recaptació va a parar al simpàtic
"Ministerio de Hacienda".
Vendre participacions de la "L.N." significa treballar sense contracte
i sense sou per a aquell "Ministerio" a canvi d'unes quantes engrunes
més o menys benèfiques; i també significa fomentar la ludopatia en
els menors d'edat que es veuen amablement coaccionats a vendre'n.
Des d'un punt de vista nacional català, és inevitable considerar dos
fets: la "L.N." és un altre dels instruments maliciosos al servei del
projecte maligne anomenat "Unitat d'Espanya", i la "L.N." és un
negoci ruïnós que incrementa l'escandalós dèficit fiscal que suporta
la nostra nació.
La "Lotería Nacional" no és cap il·lusió calba i musical; és real,
espanyolista, reaccionària, empobridora i pregonament insolidària.
I ja està, ja s'ha acabat.
