Una decisió molt honorable
Joana Ortega

Amb l'anunci que renuncia a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor, el president Pasqual Maragall clou una trajectòria personal en la primera línia política. Deixarà enrere anys de dedicació...

El PSC, una oficina de Madrid
Uriel Bertran Arrué

La clarificació del futur polític de Maragall serveix per delimitar amb precisió els contorns dels projectes polítics que entraran en combat la tardor vinent.
Maragall representava encara una manera catalana...

Zapatero aposta per Mas
Daniel Sirera i Bellés

Sembla, un cop Maragall ha decidit plegar, que Montilla serà ara el cap de turc del PSC a la presidència de la Generalitat. Així ho va explicitar el secretari general del PSOE quan, en ple debat de l'Estat de la nació,...

El Barça i el RACC segueixen junts

El Barça distribuirà 4.500 de les 5.600 entrades que té per a la Supercopa

Carta al director

Aràbia, convidada a l'homenatge a Cañizares

Ronaldo està grassonet, però menys

Hernández Mancha constata los intentos de relevar a Rajoy de la dirección del PP

Maragall: embajador en Turquía o representante de la Alianza de Civilizaciones

Sánchez Dragó presenta su último libro junto a Falange Auténtica

Un columnista de 'Libertad Digital' aconseja a la prensa catalana que apueste por Artur Mas

Vidal-Quadras cree que España será "una confederación de nacioncillas"

Maragall ha fet una bona tasca?

Exposició 'Chillida. Codis'

II Centenari del naixement de Ramon Cabrera

'Del Noucentisme als nostres dies'. Escultura

Exposició 'Tres illes, tres pintors

Porsche 911 GT3 RS
Santi Gargallo

Per als lectors que em demanaven novetats Porsche, aquesta és l'última: un cotxe que sortirà al mercat al mes d'octubre, al preu més que selectiu de 143.794 euros. Conèixer les seves característiques és de franc.

Selecció musical de la setmana: "El vals de la ingenuïtat" d'Albert Fibla

No va ser ahir quan l'Albert Fibla va començar a cantar, encara que sí que fa poc que es dedica exclusivament a la música. Llicenciat en ciències de la informació, va simultanejar l'exercici del periodisme amb les...

Esperança Camps: "Dos dies abans de Sant Jordi, TV3 feia vídeos sobre els llibres venuts"

Ciutadella (Menorca), 1964. Periodista i escriptora. Guanyadora del Premi Joanot Martorell de Gandia 2003 per El forat de de la bimbolla, del Ciutat d'Alzira de novel·la 2004 per Quan la lluna ...

> tornar a la portada

La política només és poder i diners

Tots sabem que CiU és el representant de la dreta catalana, aquella que va pactar amb Primo de Rivera o va ajudar Franco a perpetuar-se en el poder a canvi d'immigrants per a les seves fàbriques, sense importar-los el nostre genocidi cultural o que omplissin el territori d'autopistes de peatge: tot era bo per a les seves inversions.
Durant 23 anys CiU ha fet i desfet a Catalunya com si fos el seu cortijo. En 23 anys podrien haver fet alguna cosa més per Catalunya que el que han fet: treure la senyera cada Onze de Setembre i posar-se adhesius al cotxe. Perquè ja em direu: van pactar amb el corrupte PSOE de la calç viva de González; van pactar amb l'Aznar, i si ho recordo bé fins i tot estaven a favor del PHN. Amb CiU els poders econòmics  guanyaven, Catalunya era l'anomenat oasi on tot estava podrit.
Però, hòstia!!!, a les darreres eleccions tot va canviar, la bèstia negra del poder econòmic que no es ven va fer president Maragall i tot el que tenien planejat se'n va anar en orris, va canviar el poder i els "negocis" es van perdre, els seus 3%, les seves requalificacions. Ara tots deien que calia fer un Estatut (és graciós que l'únic que ho volia des de feia temps fos ERC, ja que calia arreglar el famós dèficit); CiU en tants anys governant Catalunya mai no ho havia demanat, és més, ni tan sols se'ls havia ocorregut.
Sempre amb la política del peix al cove, sempre de pidolaires, sempre de victimistes, sempre buscant un Majestic, però de sobte eren els més exigents. Segons ells, sense finançament o nació no hi havia Estatut. Bé, a partir d'aquí ja sabeu què ha passat i com ens han pres el pèl: gràcies al boicot del PP i a la pressió dels empresaris es va acabar fent el pacte Mas-Zapatero, i el posterior allau dels mitjans a favor del sí, a més de la criminalització de l'independentisme des de les famoses cartes d'ERC (que estranyament ara ja no existeixen), fins i tot a barrejar-ho amb els Maulets i les "famoses agresions" o amb tanta i tanta demagògia...
Tot sabem que CiU va pactar amb el PSOE unes quantes coses: trencament del Tripartit; eleccions anticipades, pel cap alt a la tardor; que Maragall no es tornés a presentar i que en el seu lloc hi posessin algú de palla, per no fer ombra a Mas; que Duran entri al Govern de Madrid... i deixi de molestar Artur Mas. Així que a partir d'ara, si no m'equivoco, intentaran pels tots els mitjans possibles fer veure que ERC està  trencada, que hi ha falta de lideratge, que si la gent vota ERC aquesta farà president una persona "no nascuda a Catalunya" (com si Carod no ho fos); això, per a la dreta catalana tan elitista, és alguna cosa impensable.. Mas necessita ser president per poder retornar els favors dels Roig/Brufau/Fornesa, etcètera, i que tot torni al seu lloc, al podrit oasi, per poder seguir fent els seus negocis a costa dels catalans, a costa nostra.

David Garcia

79 lectures5 comentaris

L'única sortida de Maragall

En el que pot ser el final de la seva vida política, Pasqual Maragall ha pres la seva única decisió lògica i coherent dels últims anys. L'encara president de la Generalitat ha decidit llançar la tovallola i no...

El funeral
Xavier Rius

La compareixença d'ahir de Maragall davant els mitjans per confirmar que plegava semblava més un funeral que el comiat d'un president que, en teoria, se'n va amb un immens capital polític: alcalde olímpic i president de...

Retirada generosa
Xavier Casinos

La primera margarida del post-Estatut ja està desfullada. Maragall no tornarà a ser el cap de llista del PSC per la presidència de la Generalitat i deixa el camí lliure a Montilla. La decisió del president és oportuna,...

Bon vent i barca nova
Sergi Fidalgo

Adéu, Pasqual. Em vas trair, com a tants centenars de milers de catalans. Et vaig votar el 1999 i el 2003 perquè pensava que amb la teva victòria construiries una Catalunya més justa, i has fet servir els nostres vots...

França boicoteja l'AVE
Emiliano Jiménez

La notícia del dia és l'ensorrament definitiu de Maragall. Però crec que això no és el més important que ha passat avui. Perquè avui hem sabut, gràcies a La Vanguardia, que els francesos han fet volar pels...

Mas o Montilla?

"Después de veintiséis años de nacionalismo con tres de nacional socialismo (en Alemania años treinta lo llamaban nazismo), la democracia en Catalunya ha retrocedido hasta niveles preconstitucionales"

José María Marco
Periodista
Article d'opinió a La Razón
21 de juny del 2006

3 comentaris

"En el Estatut, todo lo posible se trae para Cataluña, desde la justicia hasta el idioma de la enseñanza (e Iberia si pudieran), excepto la Seguridad Social, porque el déficit de las pensiones se lo vamos a pagar el resto de los españoles"

Pedro Schwartz
Periodista
Article d'opinió a La Vanguardia
21 de juny del 2006

7 comentaris

"No és el mateix guanyar les eleccions a l'alcaldia de Cornellà, encara que sigui una rere l'altra, que aspirar a la presidència de la Generalitat"

Miquel Pairolí
Periodista
Article d'opinió a El Punt
21 de juny del 2003

2 comentaris

L''espanyolització' de TV3
Miquel

A títol personal i des del meu punt de vista he vist necessari expressar d'una manera pacífica i democràtica el meu rebuig a l'espanyolització constant de Televisió de Catalunya, agreujada des del començament del...

Més que un club
Miquel Pucurull i Fontova

Com esport, m'interessa més el que l'envolta que el futbol en sí mateix, i és per això que en el cas del Barça, mai em canso d'apreciar els inesgotables i sorprenents aspectes que genera més enllà del seu jogo bonito....

L'abstenció del referèndum
Hans-Peter Trauschke

Amb llàgrimes als ulls vaig acompanyar la meva dona a votar el referèndum, ella catalana amb nacionalitat espanyola (imposada) i jo català de nacionalitat alemanya. Vaig quedar molt més trist encara quan vaig sentir que...

L'abstenció els fa feliços?
Eduard Farrés

Menys del 50% del cens vam votar, i quasi el 75% d'aquesta minoria va votar sí, aclaparadorament. Els resultats són legítims. Així doncs, tenim nou Estatut. Felicitem-nos, cadascú amb la intensitat que consideri. No...

La política només és poder i diners
David Garcia

Tots sabem que CiU és el representant de la dreta catalana, aquella que va pactar amb Primo de Rivera o va ajudar Franco a perpetuar-se en el poder a canvi d'immigrants per a les seves fàbriques, sense importar-los el...

Abstenció
Alfred Artiga i Callizo

Acte d'abstenir-se d'exercir un dret, especialment el dret de vot. Ahir, com fa quinze anys, vaig estar en un col·legi electoral com a apoderat i les persones que van venir a votar van expressar la seva voluntat...

Desolació a Palau

Ernest Maragall, Joaquim Nadal, Montserrat Tura i altres col·laboradors de Pasqual Maragall

La compareixença de Pasqual Maragall va ser seguida, a la mateixa sala Torres García, per quasi dos-cents periodistes, però també per personal eventual i administratiu de confiança, que van aplaudir al final de la ...

Aforisme del dia
Joan Tudela

Un llibre d'aforismes mai no podrà ser dut al cinema: mai ningú no podrà dir que n'ha vist la pel·lícula, però no n'ha llegit el llibre.

Polònia, a TV3

Taula d'actualitat política, a Com Ràdio

40 anys d'un clàssic

Reeditada desenes de vegades des que va ser publicada el 1965, La casa sota la sorra s'ha convertit per mèrits propis en un clàssic de la literatura catalana que ha alimentat la imaginació de diverses ...

Tajo. La música com a via de superació

Barcelona s'està nodrint en els darrers anys de músics provinents d'arreu del món que s'estableixen a la ciutat. La majoria han arrelat dins de les escenes del jazz i del mestissatge, enriquint-les i contribuint,...