Una decisió molt honorable
Joana Ortega

Amb l'anunci que renuncia a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor, el president Pasqual Maragall clou una trajectòria personal en la primera línia política. Deixarà enrere anys de dedicació...

El PSC, una oficina de Madrid
Uriel Bertran Arrué

La clarificació del futur polític de Maragall serveix per delimitar amb precisió els contorns dels projectes polítics que entraran en combat la tardor vinent.
Maragall representava encara una manera catalana...

Zapatero aposta per Mas
Daniel Sirera i Bellés

Sembla, un cop Maragall ha decidit plegar, que Montilla serà ara el cap de turc del PSC a la presidència de la Generalitat. Així ho va explicitar el secretari general del PSOE quan, en ple debat de l'Estat de la nació,...

El Barça i el RACC segueixen junts

El Barça distribuirà 4.500 de les 5.600 entrades que té per a la Supercopa

Carta al director

Aràbia, convidada a l'homenatge a Cañizares

Ronaldo està grassonet, però menys

Hernández Mancha constata los intentos de relevar a Rajoy de la dirección del PP

Maragall: embajador en Turquía o representante de la Alianza de Civilizaciones

Sánchez Dragó presenta su último libro junto a Falange Auténtica

Un columnista de 'Libertad Digital' aconseja a la prensa catalana que apueste por Artur Mas

Vidal-Quadras cree que España será "una confederación de nacioncillas"

Maragall ha fet una bona tasca?

Exposició 'Chillida. Codis'

Fins al 27 d'agost

II Centenari del naixement de Ramon Cabrera

Fins al 27 de desembre

'Del Noucentisme als nostres dies'. Escultura

Fins al 28 de juny

Exposició 'Tres illes, tres pintors

Fins al 29 de juny

Porsche 911 GT3 RS
Santi Gargallo

Per als lectors que em demanaven novetats Porsche, aquesta és l'última: un cotxe que sortirà al mercat al mes d'octubre, al preu més que selectiu de 143.794 euros. Conèixer les seves característiques és de franc.

Selecció musical de la setmana: "El vals de la ingenuïtat" d'Albert Fibla

No va ser ahir quan l'Albert Fibla va començar a cantar, encara que sí que fa poc que es dedica exclusivament a la música. Llicenciat en ciències de la informació, va simultanejar l'exercici del periodisme amb les...

Esperança Camps: "Dos dies abans de Sant Jordi, TV3 feia vídeos sobre els llibres venuts"

Ciutadella (Menorca), 1964. Periodista i escriptora. Guanyadora del Premi Joanot Martorell de Gandia 2003 per El forat de de la bimbolla, del Ciutat d'Alzira de novel·la 2004 per Quan la lluna ...

> tornar a la portada

Esperança Camps: "Dos dies abans de Sant Jordi, TV3 feia vídeos sobre els llibres venuts"

Ciutadella (Menorca), 1964. Periodista i escriptora. Guanyadora del Premi Joanot Martorell de Gandia 2003 per El forat de de la bimbolla, del Ciutat d'Alzira de novel·la 2004 per Quan la lluna escampa els morts (Bromera, 2005)  i Crítica dels Escriptors Valencians de Narrativa, 2004 per Enllà de la mar (Bromera, 2004), títol definitiu d'El forat de la bimbolla.  <veure fitxa>

— Digui tres adjetius propers al que vostè escriu com a autora.

Crec que faig novel·la actual, la faig amb honestedat, i amb molta modèstia.
 
— Quina considera que és la seva obra més destacada?

En el meu cas, que només he publicat dues novel·les, quedaria un poc estrany que en triés una.

— Citi un llibre de capçalera, i un llibre d'aquest últim any que li hagi agradat.

 Els llibres que físicament tinc a  la capçalera del llit són els que se m'acumulen per llegir, que són molts. Pel que fa a aquelles obres que rellegesc contínuament, són poemaris. No em puc separar de Jaime Gil de Biedma ni tampoc de Ponç Pons. De tot el que he llegit el darrer any m'han agradat molt  Los girasoles ciegos, Tòquio blues i L'odi.

— Defensi un mite literari.

Sempre he tingut una certa predilecció per Alícia al país de les meravelles.  De petita, per casualitats diverses em van regalar diferents edicions de l'obra de Lews Carroll i cada vegada que la llegia m'encantava. De major continuï mantenint la fascinació per aquest personatge que és capaç de travessar per anar a "l'altra banda" . Aquesta "altra banda", veure una mateixa cosa des de diferents punts de vista, em fascina.

— Quin clàssic troba horrorós?

No em puc atrevir a contestar aquesta pregunta.

— Quins autors i obres destacaria?

La pregunta em sembla molt genèrica. No sé si toca fer una llista, un canon, i a més, sempre es corre el perill de deixar-se'n algun involuntàriament. Però, per citar-ne uns quants que a mi m'han agradat i que més tard m'han influenciat, tota l'obra de García Márquez d'abans del premi Nobel, començant per Cien años de soledad; el Pedro Páramo de Juan Rulfo, i El hombre que lo tenía todo, todo, todo, de Miguel Ángel Asturias. Tiempo de silencio de Luis Martín Santos, em va impactar molt durant l'adolescència, i també les primeres obres de Carme Riera, com Te deix, amor, la mar com a penyora… i  Jo pos per testimoni les gavines. També em van marcar molt els primers anys de joventut les novel·les i els relats de Montserrat Roig, amb la saga de la família Miralpeix. Tom Wolfe, amb el "nou periodisme americà", que em va fascinar a l'època de la facultat, i més tard també. A Menorca vaig entrar en el món del realisme màgic que enganxava amb la tradició llatinoamericana que ja he citat, amb Pau Faner, que és el primer i major exponent de la novel·la contemporànea a Menorca. Actualment m'interessa molt el que fan Ian McEwan i Paul Auster. També m'agrada molt la poesia. Els clàssics són els clàssics, i són formidables, però em fascinen els poetes contemporanis. Gil de Biedma, Ferraté, Antonio Colinas, García Montero, Jenaro Talens, Carlos Marzal. Entre tots dibuixen un panorama de la quotidianitat que m'interessa molt.

— Quin llibre troba a faltar entre els més venuts?

No solc mirar massa la llista dels més venuts, i per tant, el fet que algun títol que a mi m'hagi agradat no hi sigui, no m'importa massa. Encara estic sorpresa d'un fenomen que va passar la darrera diada de Sant Jordi a Barcelona. Dos dies abans, i sobretot la vespra, als informatius de TV3, que ja escalfaven la festa, ja feien vídeos on deien quins serien els llibres venuts el dia de Sant Jordi. No sé si van fer el ple, però poc hi va faltar.

— Quin llibre no entén que figuri al llistat de més venuts?
 
Ja sé que  és un tòpic, però tota la llista d'aquests best sellers del Dan Brown i tots els que li han vingut darrere. Hi ha uns altres dos fenòmens que no he entès massa. El de  Soldados de Salamina, de Javier Cercas, i el de l'Ombra del vent. Ja sé que no és massa popular dir-ho, però és així com  ho pens.

L'única sortida de Maragall

En el que pot ser el final de la seva vida política, Pasqual Maragall ha pres la seva única decisió lògica i coherent dels últims anys. L'encara president de la Generalitat ha decidit llançar la tovallola i no...

El funeral
Xavier Rius

La compareixença d'ahir de Maragall davant els mitjans per confirmar que plegava semblava més un funeral que el comiat d'un president que, en teoria, se'n va amb un immens capital polític: alcalde olímpic i president de...

Retirada generosa
Xavier Casinos

La primera margarida del post-Estatut ja està desfullada. Maragall no tornarà a ser el cap de llista del PSC per la presidència de la Generalitat i deixa el camí lliure a Montilla. La decisió del president és oportuna,...

Bon vent i barca nova
Sergi Fidalgo

Adéu, Pasqual. Em vas trair, com a tants centenars de milers de catalans. Et vaig votar el 1999 i el 2003 perquè pensava que amb la teva victòria construiries una Catalunya més justa, i has fet servir els nostres vots...

França boicoteja l'AVE
Emiliano Jiménez

La notícia del dia és l'ensorrament definitiu de Maragall. Però crec que això no és el més important que ha passat avui. Perquè avui hem sabut, gràcies a La Vanguardia, que els francesos han fet volar pels...

Mas o Montilla?

"Después de veintiséis años de nacionalismo con tres de nacional socialismo (en Alemania años treinta lo llamaban nazismo), la democracia en Catalunya ha retrocedido hasta niveles preconstitucionales"

José María Marco
Periodista
Article d'opinió a La Razón
21 de juny del 2006

"En el Estatut, todo lo posible se trae para Cataluña, desde la justicia hasta el idioma de la enseñanza (e Iberia si pudieran), excepto la Seguridad Social, porque el déficit de las pensiones se lo vamos a pagar el resto de los españoles"

Pedro Schwartz
Periodista
Article d'opinió a La Vanguardia
21 de juny del 2006

"No és el mateix guanyar les eleccions a l'alcaldia de Cornellà, encara que sigui una rere l'altra, que aspirar a la presidència de la Generalitat"

Miquel Pairolí
Periodista
Article d'opinió a El Punt
21 de juny del 2003

L''espanyolització' de TV3
Miquel

A títol personal i des del meu punt de vista he vist necessari expressar d'una manera pacífica i democràtica el meu rebuig a l'espanyolització constant de Televisió de Catalunya, agreujada des del començament del...

Més que un club
Miquel Pucurull i Fontova

Com esport, m'interessa més el que l'envolta que el futbol en sí mateix, i és per això que en el cas del Barça, mai em canso d'apreciar els inesgotables i sorprenents aspectes que genera més enllà del seu jogo bonito....

L'abstenció del referèndum
Hans-Peter Trauschke

Amb llàgrimes als ulls vaig acompanyar la meva dona a votar el referèndum, ella catalana amb nacionalitat espanyola (imposada) i jo català de nacionalitat alemanya. Vaig quedar molt més trist encara quan vaig sentir que...

L'abstenció els fa feliços?
Eduard Farrés

Menys del 50% del cens vam votar, i quasi el 75% d'aquesta minoria va votar sí, aclaparadorament. Els resultats són legítims. Així doncs, tenim nou Estatut. Felicitem-nos, cadascú amb la intensitat que consideri. No...

La política només és poder i diners
David Garcia

Tots sabem que CiU és el representant de la dreta catalana, aquella que va pactar amb Primo de Rivera o va ajudar Franco a perpetuar-se en el poder a canvi d'immigrants per a les seves fàbriques, sense importar-los el...

Abstenció
Alfred Artiga i Callizo

Acte d'abstenir-se d'exercir un dret, especialment el dret de vot. Ahir, com fa quinze anys, vaig estar en un col·legi electoral com a apoderat i les persones que van venir a votar van expressar la seva voluntat...

Desolació a Palau

La compareixença de Pasqual Maragall va ser seguida, a la mateixa sala Torres García, per quasi dos-cents periodistes, però també per personal eventual i administratiu de confiança, que van aplaudir al final de la ...

Aforisme del dia
Joan Tudela

Un llibre d'aforismes mai no podrà ser dut al cinema: mai ningú no podrà dir que n'ha vist la pel·lícula, però no n'ha llegit el llibre.

Polònia, a TV3

Taula d'actualitat política, a Com Ràdio

40 anys d'un clàssic

Reeditada desenes de vegades des que va ser publicada el 1965, La casa sota la sorra s'ha convertit per mèrits propis en un clàssic de la literatura catalana que ha alimentat la imaginació de diverses ...

Tajo. La música com a via de superació

Barcelona s'està nodrint en els darrers anys de músics provinents d'arreu del món que s'estableixen a la ciutat. La majoria han arrelat dins de les escenes del jazz i del mestissatge, enriquint-les i contribuint,...