e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 1615 · dimarts, 22 de agost de 2006 · 00:10
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
locals

Titulars Infoesports
Titulars Diario Ibérico

xat

cultura

Exposició 'Dalí. Evolució'

Fins al 5 de novembre

IX Cicle de Música Catalana

Fins al 26 d'agost

'ÉsDansa 2006'

Del 24 al 27 d'agost

Bibliotour

Fins al 31 d'agost

Més activitats a l'agenda cultural

Generalitat de Catalunya

semàfor

Joan Saura

El conseller de Relacions Institucionals ha al·legat que, al Prat, era un "ciutadà normal", però un conseller no és mai un "ciutadà normal" i encara menys en una situació de crisi.

10 comentaris

Samuel Eto'o

El genial jugador camerunès va fer la primera rebequeria de la temporada en deixar plantats els seus companys, i els afeccionats, en la celebració de la Supercopa.

6 comentaris

motor

24 anys de Corsa
Santi Gargallo

Quan l'any 1982 va sortir l'Opel Corsa potser ningú no es creia que 24 anys més tard encara seria al mercat, després d'haver venut 9,4 milions d'unitats a tot el món.

0 comentaris

auditori

"Ho tens negre, company" Rodamons

"Temps millors" és el treball de quatre músics units per un vincle comú: el rock.

En aquest disc podem trobar una música sincera, directa, feta amb gust, defensant en tot moment la llibertat individual per...

12 comentaris

lletres catalanes

Ramon Erra: "Sartre no m'agrada gaire, però tampoc el trobo horrorós"

Vic (Osona), 1966. Escriptor. Guanyador del Premi Ramon Muntaner de l'Aula de Lletres 1997 per Salconduit al purgatori i del Recull-Rafael Cornellà de retrat literari 2001 per l'Home que creia haver comès...

1 comentaris

indústries culturals

Summercase. El Parc del Fòrum guanya usos

Una de les grans preocupacions municipals en acabar el Fòrum Universal de les Cultures 2004 era evitar que la gran instal·lació que havia acollit l'esdeveniment no restés sense ús. Durant el 2005, el Parc del...

1 comentaris

curiositats

0 comentaris

finances

vincles

temps

> tornar a la portada

Israel, del respecte màrtir al desprestigi de l'abús

De ben segur que no es pot adjudicar a la nació jueva l'exclusiva històrica en matèria de sofriment, però ningú no pot negar tampoc el seu paper de víctima propiciatòria i de poble màrtir. Des de la nit dels temps, des dels passatges de l'Antic Testament en què el faraó d'Egipte els esclavitzava primer i els percaçava pel desert del Sinaí després, han estat el boc expiatori dels fracassos i les frustracions dels seus veïns i compatriotes, i la seva disciplina endogàmica i la capacitat per endegar empreses, motiu de enveges constants. Els qui històricament han professat la fe semita han estat expulsats d'arreu de manera arbitrària: tan habituals han estat aquestes persecucions que fins i tot varen guanyar-se el dubtós privilegi del nom propi: els progroms.

Als jueus se'ls han atribuït totes les desgràcies imaginables: epidèmies, crisis de subsistència, misèria i guerres; i sobre la base d'aquests infundis se'ls ha confinat com a proscrits en barris específics, i sovint aïllats de la resta de ciutadans. Han estat fustigats amb l'odi que només sap destil·lar l'ésser humà, i el genocidi que varen patir en mans del nazisme alemany, el punt àlgid d'aquests excessos, és encara ben viu en les nostres consciències. Un record que pel bé de la memòria històrica és necessari que pervisqui ad infinitum. Aquesta és només una fragmentària síntesi de fets històrics. Però aquests fets han marcat el poble jueu amb l'aura de la injustícia i de l'excés, un mèrit ben trist i ben merescut al mateix temps. La seva resistència malgrat tot, i la fidelitat als seus orígens, cultura i tradicions, els ha fet mereixedors d'un respecte de poble sofert, irreductible i selecte: una selecció natural i darwiniana que fa que només sobrevisquin els millors (de cap manera en el seu autoconvenciment d'ésser el 'poble escollit').

Un corrent contemporani de pensament que sacseja consciències i anima el revisionisme històric i a l'assumpció de culpes antigues, els estats colonialistes o l'església catòlica com a exemples, també ha contribuït en aquesta percepció de consideració respecte d'Israel. Tanmateix, i aquí venen els peròs, d'un temps ençà som molts els qui hem fet baixar Israel del pedestal de l'admiració. Els qui ponderàvem la tenacitat en la defensa de la seva identitat, i més encara, del seu ser o no ser recordem que el lema de la coalició de nacions àrabs que va guerrejar contra Israel era "enviem els jueus al mar", ara no podem fer altra cosa que rebutjar i censurar el menyspreu que demostren per la vida aliena. Al tracte denigrant al qual sotmeten els refugiats de Gaza i Cisjordània amb un mur tant o més vergonyant que el de Berlín, s'hi afegeix ara la massacre de la població civil del Líban, un país multiètnic que haurà patit dues guerres devastadores en vint-i-cinc anys. Han passat de perseguits a perseguidors, de màrtirs a martiritzadors, empenyent la població libanesa nord amunt, lluny de casa seva, a la recerca d'un territori d'empara.

Aquesta resposta excessiva i abusiva en forma de raids aeris i de bombardejos indiscriminats no té perdó de Déu. Aquest mateix Déu la fe cap al qual neix d'una tradició comuna i ancestral i que és en l'origen de l'odi visceral entre els pobles de l'Orient Mitjà. Una fe que estimula dia rere dia els més radicals a no baixar del burro. La defensa de la pròpia seguretat, de la identitat, d'una terra que els és pròpia però que d'idèntica manera correspon al poble palestí, no els legitima al crim indiscriminat i a terroritzar ciutadans l'única culpa dels quals és la de conviure amb les milícies també criminals de Hezbol·là. Israel, qui t'ha vist i qui et veu, i quina manera de malbaratar la història!

Marc Capdevila Clapera
Tona (BCN)

Marc Capdevila

19 lectures1 comentaris
editorial

I Mas què hi diu?

El ministre d'Indústria, José Montilla, ha posat finalment els punts sobre les is en la polèmica de l'estiu en què s'ha convertit el debat sobre la immigració, i ha aclarit que en cas d'aprovar-se només s'aplicarà als...

13 comentaris

opinió

Urdaci, l'humorista
Sergi Fidalgo

Alfredo Urdaci va ser el totpoderós portaveu extraoficial de La Moncloa, la veu que des del Telediario ens explicava el que li interessava a José María Aznar i als seus ministres. Va ser un professional...

5 comentaris

El vot dels immigrants
Emiliano Jiménez

No ens enganyem amb polèmiques d'estiu: els residents legals sense nacionalitat espanyola ja poden votar a Espanya, si es compleix el mandat constitucional de reciprocitat. D'altra banda, a mesura que aconsegueixen la...

34 comentaris

Això va per llarg
Domènec Garcia

El cas de la suposada alineació indeguda de Xavi i Puyol al partit d'anada de la Supercopa va per llarg. Pedro Tomás, director general de l'Espanyol, vol jugar fort en aquest sentit i ha embarcat l'Espanyol en un...

7 comentaris

Immigració i dret de vot
Antoni Garrell i Guiu

Els darrers dies, les imatges de subsaharians apilats en petites embarcacions arribant a les platges de les Canàries omplen els mitjans de comunicació. Des de principis d'any, més de 17.000 persones sense...

10 comentaris

Primo de Rivera i AENA
Enric I. Canela

El govern del PSOE sembla que ha fet una proposta no oficial sobre AENA i el control de l'aeroport del Prat. Proposa un model de gestió per als aeroports del l'Estat en el qual sembla que no se singularitza el del Prat....

0 comentaris

Que comenci l'espectacle
Josep Boix Vilanova

Esteu preparats per a l'inici de l'espectacle dels nostres admirats polítics el proper mes de setembre? Esteu preparats per a les fórmules màgiques que pregonaran els dirigents? Esteu preparats perquè en quinze dies ens...

3 comentaris

enquesta

Són xenòfobes les declaracions de Duran?

 20%

No

 80%

7 comentaris

dit i escrit

"La finalitat és que l'Estat respecti el que els bascos i basques decideixin, perquè no passi el que ha passat a Catalunya amb l'Estatut"

Joseba Álvarez
Membre de la mesa nacional de Batasuna
Entrevista a l'Avui
Dilluns, 21 d'agost del 2006

0 comentaris

cartes

Israel, del respecte màrtir al desprestigi de l'abús
Marc Capdevila

De ben segur que no es pot adjudicar a la nació jueva l'exclusiva històrica en matèria de sofriment, però ningú no pot negar tampoc el seu paper de víctima propiciatòria i de poble màrtir. Des de la nit dels temps, des...

1 comentaris

Duran i la immaduresa
Txus Ortal

Sóc votant de CiU des dels noranta de la part final de Roca a Madrid. Ho seguiré sent perquè em sento ben representant per Mas. El que cada vegada em costa més d'empassar és Duran i la gent d'Unió. Duran ja hi era amb...

10 comentaris

Alerta amb Ryanair
Jordi Príncep

Si bé l'experiència que vaig patir junt amb la meva família a l'aeroport gironí de Vilobí d'Onyar el propassat dia 3 és ínfinitament menys greu que el malson que varen patir els usuaris de l'aeroport de Barcelona a...

2 comentaris

Si plou, no volis (amb Iberia)
Xevi Bardolet

El vol d'Iberia IB1783, de Menorca a Barcelona, surt fins i tot abans del previst de l'aeroport de Maó, a les onze i cinc de la nit del dissabte 12 d'agost. El comandant Llorens i tota la tripulació saluden els...

3 comentaris

Ara és l'hora dels joves!
Albert Torra Cabello

Quan algun col·lectiu social parla de la joventut, del valor que aporten els joves al món en què vivim, sempre o gairebé sempre apareix el discurs futurista, l'al·locució envers aquest sector novell de població basat en...

19 comentaris

"Afarta'm i digue'm moro!"
Josep M. Loste

El gran drama de Catalunya, la gran metàstasi de Catalunya és la manca de cultura política. La gent no n'és conscient, però això és la causa de tots els problemes de la societat catalana actual. Actualment vivim en una...

7 comentaris

aforismes

Aforisme del dia
Joan Tudela

La cultura de govern d'Enric Prat de la Riba, la imatge èpica de Francesc Macià, el coratge de Lluís Companys i el pragmatisme de Jordi Pujol: vet aquí el retrat  ideal d'un president de Catalunya.

agenda mediàtica