e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 1723 · divendres, 29 de desembre de 2006 · 11:27
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
ràdio/tv
 

locals

tribuna

Més feblesa que entesa
Felip Puig i Godes

El Dragon Khan diari del primer tripartit no va deixar veure amb tota la seva magnitud quines eren les conseqüències del Tinell. Amb el segon tripartit podem veure encara amb més claredat quina és l'autèntica vocació...

7 comentaris

Arriba a Catalunya el "buenismo"?
Santi Rodríguez i Serra

Reconec que ahir, en llegir a e-notícies que el Sr. Carod-Rovira, havia fet unes declaracions favorables a la possible candidatura olímpica de Madrid el 2016, vaig pensar que es tractava d'una innocentada pròpia del dia...

5 comentaris

Aspirar al peronisme
José Domingo

Poc després de les eleccions, vaig coincidir amb un dirigent local del PSC. Després de felicitar-me pels resultats de Ciutadans, em va advertir que amb el nostre discurs no es podia anar a Girona o a Lleida, i que...

21 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

cultura

No hi ha documents.

Més activitats a l'agenda cultural

Generalitat de Catalunya

foto

Musical sobre el timbaler del Bruc

L'Ajuntament d'Esparreguera, el Teatre La Passió i la companyia Timbals SCP, han col·laborat en la creació del musical Timbals a la nit, que s'estrenarà el pròxim 7 de gener. Aquesta producció arriba amb motiu del segon...

2 comentaris

motor

Leon Cupra: el més potent de la història
Santi Gargallo

Fa 50 anys que va comença la popularització del Seat 600, un cotxe que va canviar la vida a moltes famílies, que van descobrir pobles i platges quasi inèdites.

4 comentaris

auditori

'El Show de la Foscor', Gàtaca

Gàtaca neix entre 2000 i 2001 quan cinc amics provinents d'altres grups de rock decideixen unir-se per emmotllar-se a nous estils que surten. Influïts per grups com Korn, Slipknot, Hamlet o Skunk D.F., entre d'altres,...

31 comentaris

curiositats

0 comentaris

vincles

finances

temps

> tornar a la portada

Aspirar al peronisme

Poc després de les eleccions, vaig coincidir amb un dirigent local del PSC. Després de felicitar-me pels resultats de Ciutadans, em va advertir que amb el nostre discurs no es podia anar a Girona o a Lleida, i que hauríem de canviar-ho si aspiràvem (com suposava que aspiràvem) a ser un partit hegemònic. Deixant de banda la consideració en si (per què no havia de tenir ressò en aquelles zones la nostra defensa de la ciutadania, el bilingüisme, la societat postnacionalista i la reivindicació d'una política que refusi les qüestions identitàries i se centri en allò que realment li pertoca, el progrés dels ciutadans?), em va cridar l'atenció les prioritats que dibuixava. Canviar de discurs per obtenir més vots. Dir a cada lloc allò que hom espera escoltar, potser? No es tractava de defensar un projecte i fer-lo atractiu als ciutadans? És com aquella inquietant sentència d'Orwell, "no es fa una dictadura per defensar una revolució; es munta una revolució per instaurar una dictadura". Què és l'important realment? Acoseguir vots i vots, a qualsevol preu? O tenir un projecte coherent per presentar a la ciutadania?

Més enllà de l'anècdota, és evident que el PSC es va abonar fa anys a la primera opció. En algun moment va decidir que el seu projecte, el projecte de qualsevol partit socialista i democràtic, faria nosa a l'hora de captar vots a determinats indrets de Catalunya. I no es van estar de canviar-lo, d'adaptar-lo a l'estàndard nacionalista que Convergència havia instaurat i ningú havia gosat refutar dins del Parlament. Ells diuen a això convertir-se en pal de paller de la política catalana, el gran partit de Catalunya. Tanmateix, deixar de banda els principis del socialisme, el progrés i la igualtat, en l'errònia creença que això els aportaria més vots, és més aviat una traïció. Una traïció als seus votants, i una concessió al peronisme, al mite del partit de totes les ideologies, de tots els projectes. En això, com en d'altres coses, el PSC ha jugat a emular Convergència i la seva concepció, avui en hores baixes, de moviment transversal més que de partit. La diferència és que CiU, Pujol, van construir el seu imaginari. I el PSC només aspira a administrar un imaginari aliè. Una emulació que només pot acabar, que està acabant, malgrat els equilibrismes a què sembla condemnat Montilla, al fracàs. Perquè es pot enganyar tothom durant una estona, i es pot enganyar alguna gent per sempre; pero no es pot enganyar tothom per sempre.

A Ciutadans no volem ser el partit hegemònic de Catalunya, ni tenim temptacions de caire peronista. En tenim prou amb representar els ciutadans que creuen, com nosaltres, en la ciutadania abans que en l'adhesió a uns mites, en els drets individuals de les persones en lloc dels drets col·lectius contra les persones, en la suma i no en la divisió. I no volem canviar de discurs a cada ventada. Sabem que hi ha qui ho fa, qui parla de postnacionalisme i de construcció nacional, qui defensa la tercera hora en castellà i la impugna, qui promet deixar de banda l'obsessió identitària i forma govern amb els apòstols de la confrontació permanent, qui demana el vot de l'esquerra però somia ser el gran moviment nacional de Catalunya, per sobre d'ideologies i projectes. Sabem que hi ha qui fa tot això. Però la seva, malgrat les disfresses, no és la història d'un èxit.

José Domingo

Diputat de Ciutadans-Partit de la Ciutadania

885 lectures21 comentaris
editorial

Comencen les rebaixes

Primer ha estat el del decret de la tercera hora del castellà, i ara el del finançament autonòmic, que és bastant més greu. El Govern central està començant a demostrar amb claredat que no té en compte ni el nou...

23 comentaris

opinió

El màrtir de Saddam
Xavier Rius

Mai hauria imaginat que acabaria escrivint un article a favor d'un carnisser sanguinari com Saddam Hussein. Amb totes les barbaritats que va fer n'hi ha per penjar-lo no una, sinó diverses vegades en el cas que això fos...

3 comentaris

La menjadora, la menjadora...
Sergi Fidalgo

Com, que he de rectificar i donar suport a la candidatura olímpica de Madrid? Sí, bwana. Que hem de posar la bandera espanyola a les conselleries i el Paquito el chocolatero a la sintonia d'espera...

29 comentaris

Recordant la invasió d'Hongria
Emiliano Jiménez

No és casualitat que els comunistes catalans, tan amants dels records i de la memòria història, no hagin fet cap comentari al 50è aniversari de la invasió russa d'Hongria el 1956. Fa 50 anys, els exercits soviètics...

16 comentaris

Qui vol ser vostè, Corominas o Batallé?
Domènec Garcia

La població de Catalunya que està a mercè de les bandes organitzades que han arribat de l'est d'Europa té un dilema plantejat arran dels dos casos més recents d'asalts a cases situades en urbanitzacions, o sigui,...

16 comentaris

Contra l'anestèsia política, energia social
Àngel Miret i Serra

"Si vols fer realitat els teus somnis, primer cal despertar-se". No recordo on vaig llegir aquesta frase, però sí que, en aquell moment, em va colpir. És clar, calia identificar la realitat tal com és i actuar per...

14 comentaris

enquesta

dit i escrit

cartes

No hi ha documents.

aforismes

Aforisme del dia
Joan Tudela

Hi ha estudiosos del segle XX que pensen que el capitalisme va inventar l'Estat del benestar per impedir l'extensió del triomf dels bolxevics. Mai no ho podrem saber.

agenda mediàtica

racó de lectura

No hi ha documents.

lletres catalanes

No hi ha documents.

indústries culturals

Vinodelfin. Música cinematogràfica

Els videoclips han esdevingut un element importantíssim per a qualsevol grup de música i que esdevé imprescindible si el conjunt és poc conegut o novell. Ben treballat, un clip pot captar l'essència de la banda i...

2 comentaris