"Les nines", de Salvador Sostres, ara per internet

Picap (clica aquí per veure els videoclips musicals)

COMRàdio (clica aquí per escoltar els informatius)

Barcelona · Detingut un dels joves acusat de llançar coets al MACBA

Tarragona · La JSC demana sales d'estudi

L'Hospitalet de Llobregat · Nou accés cap a la Gran Via i el futur barri de Marina

Molins de Rei · Esquerra aspira a tornar a l'alcaldia

Barcelona · El Síndic de Greuges reclama millor servei a Renfe

Barcelona · Imma Mayol no creu "tan greu" tenir algunes okupacions

Maresme · Amenaçava amb la col·locació de bombes en nom d'ETA

Barcelona · "No hem d'aturar les obres de l'AVE"

Badalona · El PP fa campanya contra una mesquita a Badalona

Sabadell · El Partit Republicà Català s'estén al Vallès

Girona · La CUP titlla ERC d'"impresentable" pel decret del castellà

Sant Cugat del Vallès · Vendrell intervé en la crisi d'ERC a Valldoreix

Totes les edicions locals

Trias, el canvi
Joaquim Forn i Chiarello

Després de conèixer el contingut de la conferència de Jordi Hereu al Col·legi d'Arquitectes en la qual manifestava que un cop finalitzat el desplegament dels Mossos a Catalunya demanaria un increment de la dotació de...

El gran pet
Joan Ferran i Serafini

El personal encara riu. Quan el secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, assegura que CDC és com un "llac d'aigües tranquil·les" només amb "un parell o tres de bombolles", un es fa un fart...

Mitrofan, un crim d'Estat sense justícia
Uriel Bertran Arrué

Ahir a la nit, el programa Polònia parodiava l'assassinat en mans del rei borbó del pobre ós  Mitrofan. Un pobre animal que emmetzinat amb mel i vodka va tenir la mala sort de creuar-se amb els capricis malèfics...

La incompareixença del Govern
Santi Rodríguez i Serra

És normal que, quan s'inicia una legislatura, els consellers sorgits d'un nou Govern compareguin davant el Parlament, per tal d'exposar les seves línies d'actuació i prioritats al capdavant del seu corresponent...

Meu, meu, meu...
Antonio Roig Ribé

Un dels entreteniments amb què promet delectar-nos el nostre Estatut és una exacerbació del ball del "no trepitgis ratlla que aquest és el meu terreny", el favorit del nacionalisme, on prospera i del qual viu. I... mira...

El derbi de les urgències

Barça-Nàstic, 57 anys després

Deco i Thuram s'estrenen en una convocatòria

El Dépor rep un Espanyol eufòric

Lacruz i Fredson, novetats contra el Dépor

"Madrid va mejor que Cataluña al no haber nacionalismo"

Pío Moa defiende a la Inquisición

Boicot independentista a un acto de Coalició Valenciana

Campaña contra el dibujante que ridiculizó a la AVT

Ciutadans refuerza su actividad parlamentaria

Trias pot derrotar Jordi Hereu a Barcelona?

"Grease, el musical de tu vida"

Fins l'11 de febrer

Un matí a la biblioteca de Girona

Fins el 25 de gener

"Einstein, 1905, cent anys de física"

Fins el 31 de gener

Exposició "Món Llach". Fotos i textos.

Fins el 30 de gener

Més activitats a l'agenda cultural

Mig milió d'euros
Santi Gargallo

Com cruament diria el tal Risto, impresentable personatge de Operación Triunfo, ni vostè ni jo tindrem mai la possibilitat de comprar un d'aquest Rolls Royce de somni, vehicle ideal per anar descapotat,

'El Show de la Foscor', Gàtaca

Gàtaca neix entre 2000 i 2001 quan cinc amics provinents d'altres grups de rock decideixen unir-se per emmotllar-se a nous estils que surten. Influïts per grups com Korn, Slipknot, Hamlet o Skunk D.F., entre d'altres,...

'La Caixa' llança un nou fons garantit de renda fixa

Previsió per avui

> tornar a la portada

Hèctor Bofill qualifica d'"escòria" un crític d''El País'

L'escriptor Hèctor Bofill ha acusat el crític d'El País Ponç Puigdevall de dedicar-se "a vomitar damunt la literatura catalana i a acarnissar-se contra un del seus autors", en concret, contra ell mateix i noms tan il·lustres com Àlex Susanna, Ponç Pons o Sebastià Alzamora, entre d'altres, això sense oblidar les maneres vacil·lants i perdonavides amb les quals Puigdevall va tractar un dels nostres representants més internacionals: Albert Sánchez Piñol". Tot i això, Bofill puntualitza que "no sóc tan presumptuós de pensar que si Puigdevall m'insulta està menystenint tota la literatura catalana", ja que "al capdavall, jo i la meva obra no som res més que els darrers injuriats d'una llarga sèrie d'autors humiliats pels seus deliris".

"L'actitud de Puigdevall respon a una estratègia concertada i a un afany obstinat de desprestigi i de rebaixament contra tot allò que, escrit en català, tingui un aire d'ambició i d'innovació estètica, una expressió més de la mala llet uraniana i de l'autoodi que senten alguns catalans cap al seu país i cap a la seva cultura", afegeix l'escriptor català, que també recorda que "el mateix senyor Puigdevall es va encarregar de treure's la careta quan es va erigir com un dels fundadors de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, i a l'hora d'expressar el seu projecte no dubta a declarar que "aquí colaboramos catalanes de fe hispana".

En aquest sentit, Bofill critica que "mentre que a les cultures hegemòniques (això és, les cultures nacionals amb un Estat al darrere) trobem un teixit de complicitats dirigides a elogiar i promoure els seus autors de cara a fomentar el consum intern i la projecció exterior, a Catalunya hem de bregar amb aquesta escòria d'individus selectivament col·locats (no cal dir-ho, en mitjans de comunicació castellans de gran difusió) i ungits d'una immerescuda pàtina de supèrbia, que es dediquen a repartir garrotades a tort i a dret amb la gens dissimulada intenció de transmetre que els autors catalans som uns provincians i uns carrinclons".

"Però si la rancúnia de Puigdevall s'estén de forma desmesurada contra els escriptors catalans de tota condició (novells, consolidats i patums), no és estrany que una novel·la política sense embuts com Neopàtria, en la qual plantejo l'escenari d'una guerra oberta entre Euskadi i Espanya amb un grup de catalans que proveeixen d'armes un Govern basc, hagi merescut una de les seves descàrregues més furibundes", considera Bofill, a més de manifestar que "a Puigdevall no el mou cap afany de puresa literària sinó un conjunt de complexos i d'amargors que tenen un rerefons polític i nacional, una lluita despietada contra tot el que suposi la nostra normalització cultural. Ignoro quines són les seves obscures motivacions, quins són els seus traumes, però és clar que en un escenari de plenitud com a país no toleraríem que personatges d'aquesta mena tinguessin una influència tan desproporcionada".

Finalment, Bofill conclou que "suposo que arribarà el dia en què visquem per fi alliberats d'aquesta crosta d'individus que dediquen les seves vides a erosionar el nostre imaginari i que representen un dels molts tributs que paguem per la nostra dependència".

L'article de Puigdevall que ha dut a Bofill a titllar-lo "d'escòria" és una crítica de l'obra d'aquest últim, Neopàtria, al diari El País, en la qual manifestava, entre d'altres coses, que després "de tanta pedanteria, de tanta pompositat, de tant de discurs apocalíptic", el lector "lamenta perdre el temps llegint una novel·la senzilla, endolcida sentimentalment, que no crea cap mena de debat intel·lectual, i que si incita a la reflexió i al pensament és per esbrinar com algú pot escriure d'aquesta manera, per exemple: 'L'allau d'un desig va aplanar totes les distàncies, i ara em pregunto per què tota la vida no podria haver estat sempre aquest temps velocíssim que et porta a caure abraçat als turmells de l'amant, aquest dessagnar-se pels llocs més freds i asèptics (una sala d'embarcament, una parada de taxis) mentre saps que t'espera un guéiser de flames, una llengua de flames, una llengua amb mil agulles que et fendirà encara més endins'".

Després de citar aquest paràgraf del llibre de Bofill, Puigdevall manifestava, irònicament, en referència a l'autor, que "potser Jünger és encara una mica lluny, però almenys les lliçons de Danielle Steel estan ben apreses".

Cops de colze a Convergència

Hi ha problemes a Convergència, encara que Artur Mas ho negui. Es tracta de sectors disconformes amb la forma que Mas dirigeix el partit, és a dir, un lideratge únic assessorat per un nucli reduït de fidels. Aquestes...

El fiscal Mena
Xavier Rius

Si algú creu que el castellà està perseguit a Catalunya, menteix. La prova és l'exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia, José Maria Mena, que ha fet carrerra fins a arribar a dalt de tot en la seva professió...

L'Espanyol i el Reial Madrid
Sergi Fidalgo

Dono suport incondicional a la política de l'Espanyol de mantenir unes relacions fredes amb el Barça. Però no entenc com podem convidar el president del Reial Madrid a un acte de la Fundació perica. Joan...

El somni de Carod-Rovira
Emiliano Jiménez

L'afirmació de Carod que l'espanyol és només una llengua entre les més de 200 que es parlen a Catalunya i que només és oficial per ser llengua oficial a Espanya, tot i el posterior reconeixement del fet que forma part...

Què ens succeirà?
Xavier Roig

Aquests darrers dies han sortit tres notícies que demostren que no anem bé. Gens. Per tant, no esperin alegries, perquè no n'hi ha. La primera notícia remarcable és que, finalment, algú s'ha decidit a contestar a la...

Aquest noi està destarotat
Domènec Garcia

Tan aviat el veiem al ministeri de Cultura de l'emirat de Dubai, acompanyat de dos membres de la Fundació Franco, com agafant cada 15 dies un avió cap a Mèxic (a fer què?), com al timó del iot de Mathias Kuhn, el...

Independentisme, somni, excusa o realitat
Josep Boix Vilanova

Jo, personalment , sempre he comparat l'independentisme com un viatge en tren, i tots els que estem en aquest trajecte som lliures de baixar a l'estació que cadascú desitja. Uns baixen a l'estació estatutària,...

Rèplica a l'article "La medecina Recoder"
Lluís Recoder

En el seu article "La medecina Recoder", el senyor Domènec Garcia posa en boca meva paraules que jo mai no he dit. No sé per què ho fa, però davant de la progressiva sensació d'inseguretat que va quallant a molts llocs...

Carretero ha de fundar un nou partit?

"Estamos en pleno auge del periodismo  freak. ¿No basta con Salvador Sostres?"

Manuel Trallero
Columnista
Article d'opinió a TVMania
20 de gener del 2006

"Luís Filipe Madeira, conegut per tots i totes com a Luís Figo, és un paio llest, molt llest. Ni traïdor, ni judes ni cap altre adjectiu que molts aficionats del Barça de dubtós nivell intel·lectual li puguin regalar amb afectuositat. Uns aficionats que mai seran capaços de passar d'un suburbi d'una gran ciutat, en aquest cas Lisboa, a aconseguir un contracte d'or a la fi de la seva carrera professional de 13,5 milions d'euros nets per un any i mig de treball"

Mar Jiménez
Economista i Periodista
Article d'opinió a l'Avui
20 de gener del 2006

"Hi ha partits que no saben el que és pactar"

Felip Puig
Portaveu de CiU al Parlament
En roda de premsa
Divendres, 19 de gener del 2007

"A la vista de los acontecimientos, queda claro que hay una apuesta de la izquierda -de una izquierda que gobierna- por blanquear el movimiento okupa y asumir algunas de sus reivindicaciones. Quizás para esconder el fracaso de sus políticas en materia de vivienda y aun a costa de poner en cuestión un derecho fundamental como lo es el de la propiedad"

Editorial de El Mundo
19 de gener del 2006

"Para una fuerza nacionalista catalana, pactar con el PSC conlleva riesgos y puede tener costes; hacerlo con el PPC sigue siendo, a día de hoy, suicida"

Joan B. Culla i Clarà
Columnista
Article d'opinió a El País
19 de gener del 2007

Barça, burofax i dret de rectificació
Pere Soldevila (advocat)

Sembla que aquesta temporada el FC Barcelona o alguns dels seus directius a  títol personal han tramès en diverses ocasions un burofax adreçat a  algun mitjà de comunicació emplaçant-lo a fer una...

SOS Portbou
Josep M. Loste

Portbou travessa moments molt delicats. La  població es troba sota els efectes d'una crisi estructural brutal,  que fa molts d'anys que dura i, per altra banda, les institucions superiors han estat molt poc...

Girona espanyola? No, catalana!
Jordi Colomer (Unitat Nacional Catalana)

Tristor i indignació són  dos mots que em serveixen per definir què vaig sentir fa pocs dies  quan em vaig assabentar que l'ajuntament de la meva ciutat, Girona, havia tornat a donar una mostra, aquest cop...

Geli, a Catalunya Ràdio

Anna Pruna, a TV3

Una porta oberta a la literatura fantàstica

La literatura fantàstica, nascuda a Europa al segle XIX i en llengua anglesa, manifesta la tendència de la imaginació humana a plantejar situacions insòlites i sobrenaturals que qüestionen les nostres conviccions...

Vinodelfin. Música cinematogràfica

Els videoclips han esdevingut un element importantíssim per a qualsevol grup de música i que esdevé imprescindible si el conjunt és poc conegut o novell. Ben treballat, un clip pot captar l'essència de la banda i...