e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 1757 · divendres, 09 de febrer de 2007 · 00:10
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
locals

tribuna

Política i justícia
Joan Aregio i Navarro

20 comentaris

Pujol: "Vuelve el hombre"
Joan Ferran i Serafini

36 comentaris

El Tribunal Constitucional esmola les tisores
Uriel Bertran Arrué

12 comentaris

Governats per frívols!
Àngels Esteller

8 comentaris

Bones raons per legalitzar les drogues
Laia Ortiz

21 comentaris

La pell fina
José Domingo

19 comentaris

La marca de l'esclau
Agustí Soler

39 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

cultura

"Walking Oscar", de Thomas Hauert

Del 15 al 18 d efebrer

Els cartells de Tàpies

Fins el 25 de febrer

Exposició "Llegim"

Fins el 28 de febrer

X Festival de Curtmetratges

Fins el 8 de març

Més activitats a l'agenda cultural

Generalitat de Catalunya

confidencial x2

vincles

finances

temps

> tornar a la portada

La marca de l'esclau

Diuen que vint-i-tres anys vivint amb allò que algú va anomenar "l'adormidera Pujol" demanaven a crits un canvi en el govern de Catalunya. Es jurava que aquest canvi portaria Catalunya a l'Olimp: "no la coneixerà ni la mare que la va parir", segons paraules del derrotat però alhora flamant nou president Pasqual Maragall. I el canvi es produí el desembre del 2003 amb el que s'anomenà govern tripartit.

A les primeres de canvi, però, ja es va veure que no tot serien flors i violes i en el primer Consell de Govern es pujaven les tarifes d'uns peatges -que algú del govern havia promès abolir- molt per damunt de l'IPC, i s'acompanyava amb la imposició d'un nou impost a la castigada benzina. Per tapar forats, deien. Són dos exemples només. Als pocs dies una excursió a Perpinyà (molt legítima si es vol) i tot seguit, a partir d'una telefonada des d'un despatx del carrer Ferraz de Madrid, un mutis pel fòrum d'aquell que assegurava tenir la clau del futur de Catalunya. La resta de la història tothom la sap. Una reforma estatutària esquifida i els companys del de la clau van ser expulsats sense miraments. És ben cert allò que a un bon gust hi ve un disgust. Foragitats del govern, però a final de mes, això sí, passaven per caixa. Qui no es consola és perquè no vol.

Sols se'n salvà un, de la crema: el conseller Carretero. Plantar cara a tant desgavell li costà perdre la conselleria, però també guanyar una credibilitat totalment merescuda. El primer tripartit, doncs, acabava com el rosari de l'aurora.

Noves eleccions i tornà el tripartit amb un altre nom, amb la mateixa clau i amb un nou president també derrotat a les urnes i que, igual que el d'abans, mai ha cregut en Catalunya com a nació lliure entre els pobles lliures del món. No se sap si els que li donen suport estan en el mateix cas, però el que sí que sabem per la seva actuació és que al damunt d'aquest govern, dels seus responsables, hi plana la marca de l'esclau.

Hi ha una evidència diària que així ens ho fa entendre. Si bé Tàcit fa dos mil anys ja deia que "la marca de l'esclau és parlar la llengua del senyor" i veiem com alguns Ciutadans estan encaparrats que els catalans oblidem qui som i d'on venim, la marca de l'esclau va més enllà i embolcalla un esperit mesell -en tota la seva accepció- que ha calat fins al moll de l'os dels nostres homes de govern. Posaré com a exemple tan sols dos fets recents: el decret del castellà i el debat econòmic.

Primer. Davant una imposició -no pas per recurrent menys indigna- des del Ministeri de Madrid per continuar -ara sense dissimular-, amb la política marcada fa tres-cents anys per Felip V i tan ben explicitada en les ordres del Marqués de Villalpando als corregidors de Catalunya: "tomará las providencias más templadas a fin de introducir la lengua castellana... para que surja el efecto sin que se note el cuidado", el conseller d'Educació, el senyor Ernest Maragall -que a nivell personal em mereix tot el respecte-, acota el cap i encara demana perdó perquè uns nois d'Olot no saben exposar en un castellà prou perfecte unes proves de matemàtiques...
 
Segon. El conseller d'Economia, el senyor Castells, davant la presa de pèl que representa la negociació fiscal i tributària (posposada al 2009) i l'espoli fiscal galopant que ens ofega any rere any, només se li acut (també acotant el cap davant els amos de Madrid) demanar -el passat 19 de gener- que es retallin els concerts econòmics d'Euskadi i Navarra! Increïble però és veritat, com diria el castís. Síndrome d'Estocolm o la marca de l'esclau? O totes dues coses alhora?

Cada dia que passa es fa més palès que la tirania secular de l'antiga Corona de Castella sobre els seus dominis (potser hauríem de dir-ne colònies d'una vegada) no recula i ara sota una pàtina de "talante" democràtic. Imposició lingüística i espoli fiscal com a exemple. I nosaltres, mesells de mena, ho acceptem una i altra vegada i, no tan sols claudiquem, sinó que encara demanem que li prenguin el caramel al company de classe que se l'ha guanyat.

Vergonya, senyors consellers! Vergonya, govern tripartit! (tristpartit és un acudit massa fàcil).

Tot plegat em fa recordar unes paraules recents d'Heribert Barrera, que sense embuts digué: "Quan un país està dominat per un altre es pot considerar que moralment està en guerra". Està clar que al nostre govern això de la "dominació" els deu semblar totalment forassenyat. A tots. Fins i tot el senyor Carod que fa uns dies visità el ministre espanyol Moratinos i  prometé "lleialtat" al govern espanyol quan vagi per aquests mons de Déu. No crec que en siguin conscients (o sí?) però d'això en podem dir sense més eufemismes portar la marca de l'esclau.
 
Potser caldrà recordar-los aquella novel·la d'Harriet Beecher Stove, La cabana de l'oncle Tom, inspirada en fets reals  -que l'any 1851 provocà un gran rebombori entre els esclavistes i els abolicionistes dels Estats Units-, on Tom, el vell esclau dòcil i manyac amb els seus amos a qui els riu totes les gràcies, és venut a uns altres amos i accepta amb resignació el seu maleït destí. Aquest relat de l'oncle Tom podria ser ben bé el relat del cas de Catalunya i els seus submisos governants: va canviant d'amos (ara el PSOE, ara el PP), uns amb més bones maneres que els altres, però sempre amos al cap i a la fi... i per tant, com el vell Tom, amb la marca de l'esclau al damunt.
Ah! Per als que no heu llegit la novel·la, només explicar-vos que a l'oncle Tom l'acabà matant el seu darrer amo...

Agustí Soler

President del Partit Republicà Català

682 lectures39 comentaris
editorial

El 'cas Oleguer'

43 comentaris

opinió

El Bobby Sands d'ETA
Xavier Rius

11 comentaris

Artur Companys i Josep-Lluís Macià Rovira
Sergi Fidalgo

22 comentaris

Dues tradicions liberals
Emiliano Jiménez

2 comentaris

El castellà, amenaçat
Àngel Miret i Serra

55 comentaris

Perilla molt l'Estatut?
Wifredo Espina

6 comentaris

Adéu al patrimoni del Barça
Domènec Garcia

7 comentaris

enquesta

Són justes les crítiques de Pujol a Montilla?

 85%

No

 15%

21 comentaris

dit i escrit

"Mayol y Saura vienen a ser como los Bonnie...

David Gistau
Columnista
Article d'opinió a El Mundo
8 de febrer del 2007

6 comentaris

"Intento apropar-me al màxim al llenguatge...

Albert Sánchez Piñol
Escriptor
Entrevista a l'Avui
8 de febrer del 2007

0 comentaris

"¿Y un futbolista pidiendo la libertad de un...

Ángel Exposito
Columnista
Article d'opinió a La Vanguardia
8 de febrer del 2007

3 comentaris

"El Tribunal Constitucional és un camp de...

Vicent Sanchis
Director de l'Avui
Article d'opinió a l'Avui
8 de febrer del 2007

3 comentaris

cartes

En defensa de Laura Calçada i discrepant de Sergi Sanz
Andreu Pujol (Joventuts d'Unitat Nacional Catalana)

3 comentaris

Carta a Sergi Fidalgo
Àngels Mallarach

0 comentaris

L'estratègia agònica del PP
M. Alfonso i Ríos (Palau-solità i Plegamans)

0 comentaris

Als defensors d'Espanya
Esteve Canet

14 comentaris

El liberalisme social i polític front el 'Big Brother'
Sergi Sanz (Agrupació de Joves de Ciutadans)

14 comentaris

L'espanyolització de Catalunya
Laura Calçada (JNC Sabadell)

49 comentaris

aforismes

Aforisme del dia
Joan Tudela

agenda mediàtica

racó de lectura

motor

Cayenne en acció
Santi Gargallo

2 comentaris