e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 1757 · divendres, 09 de febrer de 2007 · 00:10
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
locals

tribuna

Política i justícia
Joan Aregio i Navarro

20 comentaris

Pujol: "Vuelve el hombre"
Joan Ferran i Serafini

36 comentaris

El Tribunal Constitucional esmola les tisores
Uriel Bertran Arrué

12 comentaris

Governats per frívols!
Àngels Esteller

8 comentaris

Bones raons per legalitzar les drogues
Laia Ortiz

21 comentaris

La pell fina
José Domingo

19 comentaris

La marca de l'esclau
Agustí Soler

39 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

cultura

"Walking Oscar", de Thomas Hauert

Del 15 al 18 d efebrer

Els cartells de Tàpies

Fins el 25 de febrer

Exposició "Llegim"

Fins el 28 de febrer

X Festival de Curtmetratges

Fins el 8 de març

Més activitats a l'agenda cultural

Generalitat de Catalunya

confidencial x2

vincles

finances

temps

> tornar a la portada

El castellà, amenaçat

Pateixo per la supervivència de l'idioma castellà a Catalunya. A Barcelona, la situació és especialment greu. Passejo atent pels carrers, escolto la gent als mercats i places, a les botigues, al metro i l'autobús, als bars i restaurants i constato amb tristesa que el castellà pràcticament ha desaparegut de l'escenari públic. La llengua catalana se sent arreu, de forma abassegadora i creixent. A l'escola, malgrat els lloables esforços del professorat per garantir l'aprenentatge i l'ús del castellà, se sent únicament la música del català en els jocs i entremaliadures dels alumnes quan són fora de l'aula. Algunes poblacions com Cornellà, Santa Coloma de Gramenet o Salt han esdevingut pràcticament monolingües. Quasi emociona i sorprèn, i cal afinar molt l'orella per sentir la tonada del ferm idioma castellà. A hores d'ara és molt difícil expressar-s'hi fora dels àmbits institucionals. Els nous immigrants aprenen, com és lògic, el català, i deixen el castellà per a posteriors i millors moments o per als seus fills, si encara som a temps que no esdevingui relíquia d'un passat heroic, objecte d'estudi de lletraferits sentimentals que rememorin així el descobriment de les Índies, la conquesta de mig Europa i les aventures d'indòmits guerrers que van regalar cultura i llengua a nadius desemparats.

Els castellanoparlants tenen la tendència -per comoditat, per educació o, fins i tot, per por heretada d'una història en la qual el castellà ha tingut totes les de perdre- de canviar immediatament de llengua quan algú se'ls adreça en català i d'aquesta manera, malgrat que molts -els de més edat- encara el coneixen, no és freqüent sentir-lo quan conversa un grup nombrós de persones.  

I què dir de la situació en els mitjans de comunicació? Lamentable. Costa trobar canals de televisió en castellà, malgrat que grups audaços reivindiquen que els poderosos grups mediàtics emetin una part de la seva programació en castellà. I en el cinema? La situació és encara més penosa. Costa trobar alguna pel·lícula en castellà. L'economia aposta pel català i humilia el castellà a casa nostra, malgrat que la Generalitat està disposada a col·laborar pagant els doblatges dels films amb més èxit. Però ni així s'hi avenen les companyies multinacionals.

Tenim una lògica temença que la fi d'aquest procés sigui el de la Catalunya Nord, on el francès és purament residual, andròmina d'uns quants resistents romàntics, d'uns somniadors que encara recorden que van sentir les primeres paraules de la mare en la llengua de Molière.

Estic, doncs, satisfet que autoritats sensibles com el conseller Maragall,  amb el suport de l'inefable Carod-Rovira, hagin fet un pas a favor dels febles i s'hagin proposat, ni que sigui modestament, redreçar la penosa situació del castellà a Catalunya, incrementant-ne les hores d'aprenentatge a les escoles. Perquè el problema no és el coneixement de l'anglès, que tots els catalans parlem fluïdament, ni, és clar, del català, sinó que el castellà, a poc a poc, està desapareixent de Catalunya i, per tant, pràcticament del món. Benvinguda, doncs, aquesta justa iniciativa.

Àngel Miret i Serra

1049 lectures55 comentaris
editorial

El 'cas Oleguer'

43 comentaris

opinió

El Bobby Sands d'ETA
Xavier Rius

11 comentaris

Artur Companys i Josep-Lluís Macià Rovira
Sergi Fidalgo

22 comentaris

Dues tradicions liberals
Emiliano Jiménez

2 comentaris

El castellà, amenaçat
Àngel Miret i Serra

55 comentaris

Perilla molt l'Estatut?
Wifredo Espina

6 comentaris

Adéu al patrimoni del Barça
Domènec Garcia

7 comentaris

enquesta

Són justes les crítiques de Pujol a Montilla?

 85%

No

 15%

21 comentaris

dit i escrit

"Mayol y Saura vienen a ser como los Bonnie...

David Gistau
Columnista
Article d'opinió a El Mundo
8 de febrer del 2007

6 comentaris

"Intento apropar-me al màxim al llenguatge...

Albert Sánchez Piñol
Escriptor
Entrevista a l'Avui
8 de febrer del 2007

0 comentaris

"¿Y un futbolista pidiendo la libertad de un...

Ángel Exposito
Columnista
Article d'opinió a La Vanguardia
8 de febrer del 2007

3 comentaris

"El Tribunal Constitucional és un camp de...

Vicent Sanchis
Director de l'Avui
Article d'opinió a l'Avui
8 de febrer del 2007

3 comentaris

cartes

En defensa de Laura Calçada i discrepant de Sergi Sanz
Andreu Pujol (Joventuts d'Unitat Nacional Catalana)

3 comentaris

Carta a Sergi Fidalgo
Àngels Mallarach

0 comentaris

L'estratègia agònica del PP
M. Alfonso i Ríos (Palau-solità i Plegamans)

0 comentaris

Als defensors d'Espanya
Esteve Canet

14 comentaris

El liberalisme social i polític front el 'Big Brother'
Sergi Sanz (Agrupació de Joves de Ciutadans)

14 comentaris

L'espanyolització de Catalunya
Laura Calçada (JNC Sabadell)

49 comentaris

aforismes

Aforisme del dia
Joan Tudela

agenda mediàtica

racó de lectura

motor

Cayenne en acció
Santi Gargallo

2 comentaris