e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 1761 · dimecres, 14 de febrer de 2007 · 00:10
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
locals

tribuna

Jaume Batlle
Lluís Mª Corominas

8 comentaris

Espanya no en té la culpa
Joan Ferran i Serafini

14 comentaris

Immigració il·legal i delinqüència
Xavier Garcia Albiol

6 comentaris

Bones raons per legalitzar les drogues
Laia Ortiz

61 comentaris

L'escàndol com a argument jurídic
Antonio Roig Ribé

11 comentaris

Envia-la al president, Oleguer!
Agustí Soler

19 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

cultura

"Walking Oscar", de Thomas Hauert

Del 15 al 18 d efebrer

Els cartells de Tàpies

Fins el 25 de febrer

Exposició "Llegim"

Fins el 28 de febrer

X Festival de Curtmetratges

Fins el 8 de març

Més activitats a l'agenda cultural

Generalitat de Catalunya

confidencial x2

vincles

temps

> tornar a la portada

Eto'o com a símptoma

El futbolista Samuel Eto'o va fer honor ahir a la fama de conflictiu amb què venia precedit quan va arribar al Barça. Les seves desqualificacions del jugador més emblemàtic del club -Ronaldinho-, de l'entrenador del primer equip i fins i tot del representant d'una eventual i encara no nascuda oposició a Joan Laporta -Sandro Rossell-, així ho demostren. En aquest aspecte, Eto'o respon a l'esquema d'algú al que se li han pujat els fums i que creu que el seu èxit esportiu li dóna dret a tot. Això no és nou. Ara és el club el que haurà de decidir què passa, si és que passa alguna cosa, encara que el més probable és que no passi res. Malgrat això, el lògic seria acceptar una bona quantitat -no faltaran ofertes- i prescindir d'aquesta autèntica "bomba" en el vestuari per substituir-lo per algú més estable.

Si el Barça no vol convertir-se en el futur en alguna cosa semblant al que en aquests moments és el Reial Madrid, és a dir, la riota del món futbolístic -i no només futbolístic-, hauria d'actuar aviat i amb energia, per deixar clar qui mana en l'entitat. Perquè l'estabilitat del club no pot estar en mans d'una persona incapaç d'assimilar el seu èxit. I això hauria de quedar clar molt aviat. No obstant això, seria absurd pensar que tot queda aquí.

L'explosió verbal d'Eto'o revela problemes més profunds. Revela, per exemple, que l'enfrontament entre Joan Laporta i Sandro Rosell està repercutint en altres instàncies del club. És lògic, perquè el conflicte entre ambdós va ser de gran calibre, i la "purga" de partidaris de Rosell que va realitzar Laporta necessàriament havia de deixar petjades.

Les paraules d'Eto'o sobre els "dos bàndols" són molt il·lustratives respecte a aquest fet. I no cal ser un geni per pensar que, si aquests "dos bàndols" són al vestidor, és a dir, entre els jugadors, la divisió en el club arriba bastant més lluny del que generalment es creu. No oblidem, d'altra banda, que mentre els resultats siguin bons, tot, o gairebé tot, quedarà "tapat". Però quan la pilota decideixi no entrar, cosa que pot passar en qualsevol moment, aquesta divisió pujarà a la superfície i es manifestarà amb tota la seva cruesa.

Els resultats estan "tapant" massa coses. I, de cop i volta, la incontinència verbal d'un jugador n'ha deixat al descobert algunes. La pitjor de totes, la divisió. Els problemes que ara comencen a manifestar-se es van originar quan Laporta no va saber, ni va voler, en contra de la seva obligació com a president de l'entitat, evitar la traumàtica ruptura que es va produir en la direcció del club entre ell i Sandro Rosell.

L'autoritarisme de Laporta va voler donar per tancada aquella crisi amb una "purga". Però l'assumpte no està tancat. També seria pura ficció pretendre a hores d'ara, com alguns pretenen, que el vestidor del Barça és un paradís, un grup d'amics entre els quals no hi ha el més mínim problema. Fa temps que alguns d'aquests jugadors han entrat en un cert procés de divinització, que recorda molt a com van començar els "galàctics" del Reial Madrid. I aquest procés és propici al sorgiment de gelosia, odis i enemistats entre joves amb molts diners i que es creuen el melic del món.

Si el Barça vol evitar entrar en el futur en una dinàmica que el dugui a una situació similar a la de l'actual Reial Madrid, caldrà arreglar algunes coses. D'entrada, el president, que fa proclames de democràcia i es comporta amb tics autoritatis hauria de ser més dialogant, més democràtic i més integrador, per acollir en el club formes de veure les coses distintes a la seva. L'entrenador hauria de comportar-se amb l'autoritat al vestuari, i no pretendre quedar bé amb tots.

Entre altres coses, perquè el FC Barcelona no és una ONG, encara que de vegades sembla que Laporta ho pretengui, amb la seva utilització de les sigles de la Unicef. Finalment, Laporta hauria de prescindir de Johan Cruyff o bé fer-lo membre de la directiva.

Editorial E-noticies

455 lectures8 comentaris
editorial

Eto'o com a símptoma

8 comentaris

opinió

Esquerra està madurant
Xavier Rius

11 comentaris

Cremem TV3!
Sergi Fidalgo

30 comentaris

Tot patrocinant Oleguer
Xavier Roig

33 comentaris

A què juga Eto'o?
Domènec Garcia

7 comentaris

Perilla molt l'Estatut?
Wifredo Espina

14 comentaris

enquesta

El Barça ha de prescindir d'Eto'o?

 63%

No

 37%

13 comentaris

dit i escrit

"Hi ha el cas tan flagrant de Montserrat...

Salvador Sostres
Columnista
Article al seu bloc
13 de febrer del 2007

3 comentaris

"El Govern ha bautizado los sapos que se...

Francesc-Marc Álvaro
Columnista
Article d'opinió a La Vanguardia
13 de febrer del 2007

4 comentaris

cartes

Carta oberta a Celestino Corbacho
Eduard Suárez (Regidor-portaveu d'Esquerra L'H)

3 comentaris

Eto'o ha de rebre una lliçó
Fidel Rincón Murillo

0 comentaris

Lenta agonia del català
Albert Ballesta i Tura

13 comentaris

Carta a Sergi Fidalgo
Àngels Mallarach

6 comentaris

foto

aforismes

Aforisme del dia
Joan Tudela

agenda mediàtica

Castells, a TV3

0 comentaris

Pujol, a RAC 1

0 comentaris

racó de lectura

El retorn de Voltaire

0 comentaris

motor

DODGE CALIBER: 3 EN 1
Santi Gargallo

0 comentaris

finances