Acusen Bustos de donar 3 milions "sense contrapartida"
Duran vaticina un retrocés de CiU per les municipals
Gavín demana la "substitució" de les tanques perilloses
Uns brètols cremen vuit cotxes a la Vila
CiU porta el marit de l'alcaldessa als jutjats
Mor una persona per una empenta al Metro
Les JERC reclamen el traspàs immediat de Rodalies Renfe
L'Ajuntament es 'menja' part del Turó del Putxet
Diversos detinguts per fer bretolades a la via pública
Rajoy aposta per un alcaldable de 30 anys
El mosquit tigre ja arriba fins al Tarragonès
El repte energètic
Joan Aregio i Navarro
L'eterna llei de la Corpo
Joan Ferran i Serafini
Fins quan els neonazis?
Uriel Bertran Arrué
Què n'hem de fer, de la RENFE?
Santi Rodríguez i Serra
Bones raons per legalitzar les drogues
Laia Ortiz
Majories escanyolides
José Domingo
Qui jutja els jutges?
Agustí Soler
"Walking Oscar", de Thomas Hauert
Del 15 al 18 d efebrerEls cartells de Tàpies
Fins el 25 de febrerExposició "Llegim"
Fins el 28 de febrerX Festival de Curtmetratges
Fins el 8 de marçMajories escanyolides
L'Estatut d'autonomia és la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma que forma part del denominat bloc constitucional. La Constitució va establir dues vies d'accés a l'autonomia, una reforçada, que era la prevista per a aquelles nacionalitats i regions que volien més autogovern i d'una manera més veloç; i altra, la via ordinària, per a aquelles regions que no tenien tanta pressa a accedir a l'autonomia ni la demanaven tan completa.
Per accedir a l'autonomia reforçada, la Constitució va preveure dos camins: el precedent històric, i en aquest cas es trobaven Catalunya, el País Basc i Galícia per haver realitzat referèndum d'aprovació del seu Estatut durant la Segona República; i el de reafirmació de voluntat autonòmica, que era aplicable a aquelles regions o nacionalitats que manifestessin aquest desig mitjançant la petició d'autonomia per un nombre molt alt de municipis (tres quartes parts de cadascuna de les províncies que volguessin integrar-se) i la ratificació de la decisió en un referèndum que precisava el vot afirmatiu de la majoria del cens de cada província. Només Andalusia va optar per aquesta costosa via. Tant en les de precedent històric com en les de marcada voluntat autonòmica s'exigia la celebració d'un referèndum. Per la seva banda, les autonomies ordinàries no necessitaven sotmetre a referèndum els seus Estatuts per les Corts Generals.
Les reformes estatutàries dels Estatuts també segueixen diferents paràmetres. Mentre que Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia exigeixen, a més de l'aprovació del Parlament autonòmic i les Corts Generals, la ratificació mitjançant referèndum, per a la reforma dels Estatuts de les altres Comunitats només es demana la votació favorable de l'Assemblea autonòmica i de les Corts Generals.
Així, poden ser aprovats actualment Estatuts amb similar marc de competències o contingut, i en uns casos s'exigiran referèndum i en uns altres no. Els Estatuts català i andalús s'han sotmès a referèndum, mentre que el valencià, el balear, l'aragonès o el castellanomanxec no ho necessiten, per exemple.
A la vista d'això, és sorprenent que les cauteles establertes pel legislador constitucional per accedir a l'autonomia reforçada no es tinguin en compte ara en cap comunitat autònoma, de manera que amb majories escanyolides (35,7 % en el cas de Catalunya i 31,42 % per a Andalusia) poden reformar-se Estatuts que transformen significativament l'Estat autonòmic: canvis de denominació de la Comunitat (el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya parla de nació i el d'Andalusia de realitat nacional), nou model de finançament, abast de les competències exclusives o compartides, cartes autonòmiques de drets i deures, nova estructura del poder judicial, assumpció de relacions externes, fixació d'un marc laboral de relacions pròpies, obligació de conèixer l'idioma autonòmic...
Però és encara més sagnant que a aquest nivell es pugui arribar fins i tot sense referèndum autonòmic en la resta de les comunitats autònomes.
José Domingo
Diputat de Ciutadans-Partit de la Ciutadania
Barcelona necessita un Gran Hotel
Xavier Rius
Deixem els morts en pau
Sergi Fidalgo
Discrepo de l'arquebisbe Sistach
Emiliano Jiménez
Amb llibertat
Xavier Roig
Ningú es deleix pels estatuts
Wifredo Espina
Salvar la temporada
Domènec Garcia
Fent un cafè amb Lenin
Quim Torra
"El Consell Audiovisual de Catalunya ja ha...
Marina Llansana
Portaveu d'ERC
Comissió de Cultura del Parlament
Divendres, 23 de febrer del 2007![]()
"És per això que ens heu de dir què voleu...
Joan-Elies Adell
Poeta i professor de teoria de la literatura a la UOC
Article d'opinió a l'Avui
22 de febrer del 2007![]()
"A aquestes alçades de la pel·lícula, és ja...
Joan Oliver
Periodista
Article d'opinió a l'Avui
22 de febrer del 2007![]()
"¿Quién incumple el Estatut? Lo incumple...
Francesc de Carreras
Columnista
Article d'opinió a La Vanguardia
22 de febrer del 2007![]()
"Si yo fuera el Conseller d'Economía le...
Xavier Marcé
Exdirector de l'ICIC
Article d'opinió a El Mundo
22 de febrer del 2007![]()





La Corpo en les seves mans
De regidor a conseller en 20 anys
Telefónica, la bèstia negra d'Esquerra
El tripartit no es refia de l'ACA
Sí al pacte del Majestic
Els tres "enganys" d'ERC
Una diputada del PSC felicita '20 minutos'
Orgasmes "castellanoparlants"
PSC, ERC i ICV van "salvar" Renfe








'VidaCaixa' llança el seu pla individual d'estalvi