e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 1792 · dijous, 22 de març de 2007 · 00:10
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
locals

tribuna

La veritable cara del PSC
Joana Ortega

14 comentaris

Des de Sydney
Daniel Fernández González

15 comentaris

Paritat només per quatre
Xavier Garcia Albiol

8 comentaris

Crispació
Dolors Camats

34 comentaris

Amunt o avall? Endavant o endarrere?
Antonio Roig Ribé

13 comentaris

Besiers: l'esperança occitana
Agustí Soler

50 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

cultura

Cursos d'escriptura teatral

Fins el 19 de juny

Espectacle de dansa "Homeland"

Fins el 30 de març

Exposició col.lecció MAGBA

Fins el 30 de maig

Més activitats a l'agenda cultural

Generalitat de Catalunya

confidencial x2

aforismes

Aforisme del dia
Joan Tudela

motor

Jaguar XKR Coupé
Canal Motor

7 comentaris

vincles

finances

temps

> tornar a la portada

Besiers: l'esperança occitana

Aquest passat dissabte dia 17 de març, més de vint mil persones s'aplegaven en una marxa festiva i reivindicativa alhora per a exigir l'oficialitat de la llengua occitana sota el lema "Occitanas, Occitans prengam en man nòstra astrada!" ( ...prenem en mà el nostre destí). Gent vinguda d'arreu dels països occitans, des de la Gascunya a la Provença, des de Bordeus a Montpeller, formaren part d'una rua interminable que, al llarg de més de tres hores, desfilaren pels carrers de Besiers.
La ciutat escollida, Besiers, resta tot un símbol, ciutat màrtir que, el 21 de juliol de 1209, veié exterminada tota la seva població: "sense mirament d'edat ni sexe foren passades a fil d'espasa vint mil persones", escrigué el cap de l'exèrcit croat Arnau d'Amalric al Papa Innocenci III, gran animador de la croada albigesa. Malgrat el pas dels segles, hom recorda encara amb horror aquells fets.
Besiers, doncs, es vestí de festa per a manifestar el desig del poble occità de romandre a la terra (volem viure al país, feia una pancarta dels vinyaters occitans) i de defensar la seva llengua (l'occitan lenga oficiala, resaven dotzenes de pancartes) davant l'ominosa i secular imposició de la llengua francesa. Avui dia, l'occità (i tampoc el català, el bretó, el cors o l'alsacià), no són reconeguts. França, el teòric bressol de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, la suposada pàtria dels Drets de l'Home, no ha ratificat encara la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries de 1992 i nega a la pràctica el dret més elemental de la persona com és el d'expressar-se en la seva pròpia llengua. L'Estat francès, és sens dubte un Estat genocida; un estat que porta anys, segles, intentant fer desaparèixer del mapa la pluralitat lingüística i cultural dels pobles que el formen. Encara hi ha testimonis vivents de com els infants eren castigats (amb la imposició d'un anell si se li escapava una paraula en la pròpia llengua que comportava un càstig en acabar el dia) i dels cartells enganxats a les parets on es podia llegir Soyez propes, parlez français (sigues net, parla francès); mil i una maneres de repressió paral·lela a la que es realitzava a les espanyes malgrat que el Borbó digués, el 2001, que Nunca fué el castellano lengua de imposición.
A la nostra suposadament supercivilitzada Europa li queda encara molt camí a fer, especialment en el respecte a la seva diversitat cultural i lingüística. El respecte a la biodiversitat, en tots els ordres, és el que hauria d'enorgullir-nos com a civilització i és el que ens hauria de diferenciar de les bèsties. Per això els que intenten acabar amb allò més íntim de l'ésser humà com és la pròpia parla només ens han de merèixer el qualificatiu de  miserables.     
A Occitània, un poble a començat a caminar. Quedà ben palès a Besiers. El futur, ben segur, el marca un manifest que era repartit amb profusió pels animosos membres del Partit de la Nacion Occitana. Hom hi podia llegir: "Els joves d'avui faran l'Occitània del demà. Aquesta haurà un dia o altre de trencar els lligams de dependència respecte França i esdevenir una República Federal Occitana reunificada i respectuosa de la seva diversitat interna, membre de la Unió Europea i de l'ONU".
Tot un programa de futur que catalans i occitans haurem de començar a treballar conjuntament. Està a les nostres mans.

Agustí Soler

President del Partit Republicà Català

574 lectures50 comentaris
editorial

opinió

Una nació no és només un aeroport
Xavier Rius

10 comentaris

Antecedents del cas Bolaño
Emiliano Jiménez

7 comentaris

Contrast qüotidià
Àngel Miret i Serra

6 comentaris

Això no val, senyor Montilla
Wifredo Espina

9 comentaris

Catalunya i Tyson al el ring
Quim Torra

36 comentaris

enquesta

Qui ha de ser el portaveu de la cultura catalan a Frankfurt?

Quim Monzó

 38%

Carme Riera

 4%

Baltasar Porcel

 35%

Joan Francesc Mira

 17%

Pere Gimferrer

 7%

20 comentaris

dit i escrit

"Doncs ara ve la darrera notícia: el cava,...

Isabel-Clara Simó
Escriptora
Article d'opinió a l'Avui
21  de març del 2007

9 comentaris

"Por eso el PSC cometió una...

Sergio Vila-Sanjúan
Escriptor
Article a el suplement Cultura de La Vanguardia
Dimecres, 21 de març del 2007

1 comentaris

"En el que em sembla un clar acte...

Marçal Sintes
Periodista
Artcle d'opinió a l'Avui
21 de març del 2007

0 comentaris

"Un telepredicador de l'òrbita regionalista...

Joan Puigcercós
Conseller de Governació
Article a l'Avui
Dimecres, 21 de març del 2007

5 comentaris

"A Catalunya ens hem quedat en pocs dies...

Salvador Sostres
Articulista
Article al diari Avui
Dimecres, 21 de març del 2003

1 comentaris

semàfor

Joaquim Llena

Joaquim Llena, conseller d'Agricultura, que durant la seva etapa com alcalde d'Alt Àneu (Lleida) va propiciar l'expansió urbanística de Baqueira Beret, té també interessos urbanístics en la zona. A més, el Govern de...

1 comentaris

Montserrat Nebrera

La diputada independent del PPC al Parlament, Montserrat Nebrera, continua mostrant poc respecte per la formació que l'ha acollida -sobretot els seus companys del grup parlamentari-, perquè ahir va reiterar que que "els...

5 comentaris

cartes

Un cinisme criminalitzador
Josep M. Loste

2 comentaris

Carles Rossinyol, el canvi a Sabadell
Pau Valls (Sabadell)

7 comentaris

agenda mediàtica

Macias, a TD8

0 comentaris

Trias, a BTV

0 comentaris

Mascarell, a RAC 1

0 comentaris

racó de lectura

curiositats

0 comentaris