El PSC renova a fons la llista a Tarragona
L'Ajuntament organitza uns diàlegs gais i lesbians
El PP insta a l'alcalde a desmantellar Can Zam
Gavín lamenta que no hi hagi descomptes l'AVE
Crisi també a Iniciativa abans de les municipals
CiU insta a Hereu a reflexionar sobre el traçat de l'AVE
La direcció d'Esquerra s'abocarà en la campanya
CiU renova la meitat dels alcaldables de la comarca
La veritable cara del PSC
Joana Ortega
Des de Sydney
Daniel Fernández González
CiU ha de triar; o casc blau d'Espanya o almogàver català
Uriel Bertran Arrué
Paritat només per quatre
Xavier Garcia Albiol
Crispació
Dolors Camats
Amunt o avall? Endavant o endarrere?
Antonio Roig Ribé
Besiers: l'esperança occitana
Agustí Soler
Cinema infantil en català "CINC"
Fins l'1 d'AbrilCursos d'escriptura teatral
Fins el 19 de junyEspectacle de dansa "Homeland"
Fins el 30 de marçExposició col.lecció MAGBA
Fins el 30 de maig
Aforisme del dia
Joan Tudela
Catalunya i Tyson al el ring
Hi ha una Catalunya que, amb tota naturalitat, s'expresa en castellà. És perfectament monolingüe, viu i treballa sense cap problema amb el seu espanyol que ja els seus pares practicaven, i parla amb tota convicció (i orgull) de "nosotros, los catalanes....". Li agrada la Barcelona "pell buida d'història" amb què s'ha convertit la ciutat (això sí, sempre que, com fins ara, es mantingui al marge de tota expressió de catalanitat), i ha renunciat a qualsevol projecte de país, convençuda que ja li va bé ser una província més d'Espanya. Odia el terme nació (aplicat a Catalunya) i ridiculitza qualsevol signe de les arrels del país per "identitari". Dilueix en el magnífic i esperançador concepte de ciutadania un autoodi profund i sever. Casi calvinista.
És el gran fracàs del catalanisme. La gran frustració per no haver estat capaços de convèncer-nos nosaltres mateixos del nostre país. Ha faltat màgia i segurament han faltat raons per haver-nos convertit en el país amb el percentatge d'habitants antipropipaís més gran del món (o partidaris d'un altre, com a mínim). Record Guiness absolut. Perquè si no n'hi havia prou amb l'Espanya Tyson que aspira al knokdown permanent i sistemàtic de Catalunya, abonyegant-nos fins i tot quan ja ha sonat la campana, ara, al ring, hi han aparegut aquests altres, que, d'altra banda, sempre hi han estat. Com podem veure Catalunya de manera tan completament oposada?
És el gran fracàs. Perquè quan hom gaudeix d'un Estat, i de les palanques de poder d'un Estat, hom es permet certs luxes ideològics: el primer, renunciar a la nacionalitat i convertir-se en un ciutadà del món actual o del que vingui. Amb quin alleugeriment no ho faríem tants catalans si el nostre fos un país normal! Però quan al darrera d'un país que aspira a aconseguir noves metes de llibertat s'hi troben ciutadans decididament antinacionals, llavors la cosa es complica. Contra la bèstia Tyson, els "ciudadanos" i l'àrbitre, és difícil que resistim un combat com a una sola comunitat. I, per acabar-ho d'adobar, el bram de les grades és ensordidor.
Aquesta gent que forma el gruix de Ciudadanos, però que es troba també al PP i al PSC, per què volen ser una província d'Espanya? Per què no hem sabut raonar els beneficis que un projecte nacional els representarien també a ells? És tot, al capdavall, un tema de llengua? Què hem fet malament? És reversible? Hi ha cap pont de contacte? És justament aquí, al meu entendre, on ens juguem el futur més immediat.
Quan arran de la penúltima crisi de RENFE al Partit dels Ciudadanos només se li va ocórrer expressar que aquest era també un tema del victimisme català, vam tocar fons com a país, si encara faltaven uns centímetres de tan avall com els del PP i el PSOE l'havien deixat. Directe a la mandíbula i knowdown. Ja no es tracta "només" del discurs "identitari", amb el que hi comptàvem, ara ja anem a totes.
Que existeixen dues cultures és una cosa que la Patrícia Gabancho ha deixat aclarit; però és que ara s'obre l'abisme de les dues comunitats. El tenim al davant. No resistirem els dotze assalts com a -únic- país/comunitat. Un gran fracàs.
Quim Torra
Una nació no és només un aeroport
Xavier Rius
Els catalans de 'primera' i l'escòria de Barcelona
Sergi Fidalgo
Antecedents del cas Bolaño
Emiliano Jiménez
Contrast qüotidià
Àngel Miret i Serra
Això no val, senyor Montilla
Wifredo Espina
Catalunya i Tyson al el ring
Quim Torra
"Doncs ara ve la darrera notícia: el cava,...
Isabel-Clara Simó
Escriptora
Article d'opinió a l'Avui
21 de març del 2007![]()
"Por eso el PSC cometió una...
Sergio Vila-Sanjúan
Escriptor
Article a el suplement Cultura de La Vanguardia
Dimecres, 21 de març del 2007![]()
"En el que em sembla un clar acte...
Marçal Sintes
Periodista
Artcle d'opinió a l'Avui
21 de març del 2007![]()
"Un telepredicador de l'òrbita regionalista...
Joan Puigcercós
Conseller de Governació
Article a l'Avui
Dimecres, 21 de març del 2007![]()
"A Catalunya ens hem quedat en pocs dies...
Salvador Sostres
Articulista
Article al diari Avui
Dimecres, 21 de març del 2003![]()
Joaquim Llena

Joaquim Llena, conseller d'Agricultura, que durant la seva etapa com alcalde d'Alt Àneu (Lleida) va propiciar l'expansió urbanística de Baqueira Beret, té també interessos urbanístics en la zona. A més, el Govern de...
Montserrat Nebrera

La diputada independent del PPC al Parlament, Montserrat Nebrera, continua mostrant poc respecte per la formació que l'ha acollida -sobretot els seus companys del grup parlamentari-, perquè ahir va reiterar que que "els...





Carod premia 'al seu' President
L'onzè diputat de CiU?
Primera vaga contra Tura
"Juan Carlos I i Sofía" a Barcelona
Trias lluita contra l'edat
Duran es perd la foto d'Iraq
A Barbeta gairebé no el defèn ningú
ERC 'cuida' l'Església
Saura s'empassa la marihuana
ICV passa factura als Verds
Reconeixement internacional a Joel Joan
"L'esquerra que t'escolta", arreu






Dani Pedrosa renova per 'La Caixa'

