e-notícies · edició 1802 · dimarts, 03 d' abril de 2007 · 00:10

ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR

locals

Lleida

Els Harlem Globetrotters jugaran abans de les municipals

Barcelona

Detingut amb 70 eines preparades per a robar

Lleida

L'Associació de Raiers lliurarà la ganxa d'or a Isidre Gavín

Barcelona

El Suprem reobre el cas de l'adjudicació de Miramar

Girona

Tura responsabilitza "l'Audiència Nacional" del cas Pòrtulas

Barcelona

Joan Ferran anuncia la seva retirada de la secretaria del PSC

L'Empordà

S'inicia la temporada de creuers a Palamós

Sant Cugat del Vallès

ERC descarta CiU i pacta un tripartit a Valldoreix

Totes les edicions locals

tribuna

Una presidència al descobert
Josep Maria Pelegrí

2 comentaris

I si parléssim dels Ajuntaments?
Jordi Pedret i Grenzner

11 comentaris

Cada dia més pobres en relació a Europa
Uriel Bertran Arrué

14 comentaris

Per un grapat de vots
José Domingo

45 comentaris

La Generalitat a subhasta
Agustí Soler

9 comentaris

El Barça ho té tot de cara per guanyar la Lliga

Dos Santos i Bojan ja tenen pàgina web

"Si el Barça fa el doblet seria una temporada rodona"

Golobart no es presentarà contra Sánchez Llibre

El Barça podria fer tres equips amb els possibles fitxatges

"Los madrileños son más nacionalistas que los periféricos"

El PP acusa a ERC de "españofobia"

La Academia Valenciana de la Lengua apoya la TV catalana

'Financial Times' tacha de "bufón" al Gobierno por E.On

TV3 seguirá hablando de 'País Valencià'

xat

CiU ha d'enviar diputats a la Comissió de l'Estatut?

cultura

Festa major al barri de la Sagrada Familia

Del 13 al 23 d'abril

Fira de l'art a Cabrils

12 i 22 d'abril

Exposició: "Més de cent anys de vidre i critall"

Fins el 29 d'abril

Exposició "La literatura a Banyoles"

Fins el 28 d'abril

Més activitats a l'agenda cultural

semàfor

José Zaragoza

El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ha competit amb el portaveu de CDC, David Madí, en fregar l'insult personal, en afirmar que Xavier Trias "és un candidat vell i cansat".

2 comentaris

Jordi Vilajoana

El diputat de CiU ha recordat, amb una batèria de preguntes parlamentàries, que l'aleshores ministe d'Indústria, José Montilla, va atorgar la freqüència de TV3 al País Valencià a La Sexta. La culpa no és només del...

0 comentaris

Antoni Garcia

A aquest pas, Iniciativa perdrà l'etiqueta ecologista que tanta rendiblitat electoral ha donat a la formació. El líder d'Els Verds, Antoni Garcia, ha deixat la direcció després que IC hagi 'castigat' els candidats...

4 comentaris

motor

Mercedes Benz: nova generació CL
Canal Motor

0 comentaris

vincles

> tornar a la portada

AMB TRES DIPUTATS MÉS EN TENIA PROU

CiU calcula que li van faltar uns 40.000 vots

La clau va ser Girona, Lleida i Tarragona

El signe del govern català va acabar depenent de tan sols 39.950 vots a les últimes eleccions catalanes, segons es desprèn d'un estudi intern elaborat per CiU al qual ha tingut accés l'Avui. Segons les dades de la federació nacionalista, si aquesta hagués aconseguit aquest increment respecte als vots que al final va obtenir, hauria pujat 3 escons, i el tripartit hauria quedat en conseqüència en minoria. Això significa automàticament que CiU es feia imprescindible per governar, independentment de la fórmula de pacte finalment triada.
L'informe situa que la clau de les eleccions van ser les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona, precisament perquè l'últim escó va correspondre a formacions del tripartit. En canvi, a Barcelona el darrer diputat a escollir segons la llei d'Hondt era del PP, i per tant no afectava l'actual majoria governamental. El cas de Girona va ser especialment renyit, molt per sobre de les altres circumscripcions. CiU es va quedar tan sols a 760 vots d'aconseguir un vuitè diputat, que en aquest cas hauria anat en perjudici d'ERC. Una xifra que representa un percentatge molt petit de sufragis, tan sols un 0,27 per cent dels de la demarcació.
CiU hauria aconseguit un ascens similar a Lleida, però amb un volum de vots superior, si hi hagués obtingut 13.224 paperetes més. En aquest cas hauria passat també de 7 a 8 diputats, a costa igualment dels republicans. Però això representava en el cas lleidatà un 7,19 per cent dels vots de la circumscripció, que implicava un esforç notable. Finalment, a Tarragona CiU hauria pogut guanyar un diputat en el cas d'haver recollit 26.272 sufragis més, cosa que equival a un 9,02 per cent dels vots de la circumscripció. Un percentatge que ja es pot considerar francament elevat. També hauria saltat en aquest cas als 8 diputats, i, en aquesta ocasió, ho hauria fet a costa del representant electe que es van endur al final els socialistes.
El cas de Barcelona és diferent, perquè per guanyar un nou escó CiU hauria d'haver aconseguit 30.156 vots més. Un nombre de sufragis que, com que es tracta de la circumscripció més poblada de Catalunya, només representen un 1,35 per cent dels vots emesos. En aquest cas la federació nacionalista hauria passat a 28 escons, i el perjudicat hauria estat el PP. I per aquest motiu aquest possible canvi de signe de l'escó no hauria computat a l'hora de determinar si governava CiU o el tripartit, perquè la suma de PSC, ERC i ICV-EUiA hauria seguit tenint igualment majoria absoluta.
Dels resultats es desprèn que la federació va guanyar les eleccions però no va aconseguir trencar la majoria del tripartit per una mobilització insuficient del seu electorat, concretament a les circumscripcions de Lleida i Tarragona. El cas de Girona és més relatiu, ja que el dèficit no arriba ni al miler de sufragis, i si els haguessin superat, hauria estat molt difícil per als nacionalistes la consecució d'un novè diputat gironí.
CiU va obtenir la victòria en totes les demarcacions, però en el cas de Lleida va tenir un retrocés de -1,4 punts en percentatge respecte als comicis anteriors, davant del -0,4 dels socialistes, que van mantenir especialment posicions a les Terres de l'Ebre, i del -2,2 d'ERC. A Tarragona la davallada va ser de -1,3 punts, davant del -2,2 dels socialistes i el -1,4 dels republicans. La reacció de l'electorat nacionalista a Lleida i Tarragona contrasta amb el de la circumscripció de Barcelona, on l'electorat de CiU no només no va davallar en tant per cent sinó que el va incrementar en 1,1 punts. Això fa pensar als estrategs de la federació nacionalista que estan consolidant el seu projecte en zones urbanes on tradicionalment flaquejaven. El dubte que tenen és si això es traduirà a les eleccions municipals, especialment a Barcelona ciutat.