e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 1817 · dilluns, 23 d' abril de 2007 · 00:10
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
locals

tribuna

Duran i Arquímedes
Joan Ferran i Serafini

9 comentaris

TV3 a València
Santi Rodríguez i Serra

10 comentaris

Sobre els alliberaments
José Domingo

11 comentaris

Llibertat vigilada
Agustí Soler

12 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

cultura

Fira de l'art a Cabrils

12 i 22 d'abril

Més activitats a l'agenda cultural

Generalitat de Catalunya

confidencial x2

curiositats

0 comentaris

finances

temps

> tornar a la portada

Amb ràbia

La política, la gestió d'allò que és de tots, abasta totes les tipologies comunitàries: des de la dels petits llogarrets i viles a la del conjunt de la humanitat, passant per totes les agrupacions intermèdies que existeixen, més o menys reals o fictícies, que disposin o no d'estructures de poder reconegudes jurídicament.

El darrer graó - el fonamental si creiem en la dignitat intrínseca de tot ésser humà - el constitueix el col·lectiu de persones, dones i homes, del nord i del sud, cristians i musulmans, negres i blancs..., éssers humans, sense cap mena d'adjectiu. L'organització política també ha d'existir, doncs, per a aquesta gran agrupació de la qual tots, sense excepció objectiva, en formem part.

L'any 2000, governants de 189 països, pobres i rics, van assumir el compromís de fixar vuit objectius que acabessin amb la pobresa extrema arreu del món l'any 2015. No podem tancar els ulls davant la realitat que encara avui, set anys desprès de l'acord, 30.000 infants moren diàriament per motius derivats de la pobresa i que 800 milions de persones passen gana. Literalment, els hi manquen els aliments indispensables per a poder subsistir. I, a hores d'ara, tot i que en alguns països la fam ha disminuït, no s'ha avançat gens, o fins i tot, s'ha reculat en el compliment d'aquests objectius a l'Àfrica subsahariana, a l'Àsia occidental, a l'Amèrica Llatina i al Carib. El fantasma de la misèria segueix planejant damunt la nostra terra sense que res pugui aturar el seu somriure sinistre.

El pitjor d'aquest escenari és la terrible paradoxa que suposa el fet que hi ha aliments suficients per a tothom, que existeixen prou recursos al planeta perquè ningú hagi de passar pel calvari de veure un infant morir d'inanició o d'una lleu infecció. Però sembla que no hi hagi res a fer. Xerrameca demagògica, guerres, egoisme, fanatisme... Vivim en un dels dos móns separats per un mur infranquejable que es diu injustícia i desraó. ¿Com ens sentiríem, com actuaríem si Catalunya i Europa fossin part del Sud i el nostre escenari vital diari fos únicament el de poder sobreviure, sense altra expectativa que la d'arribar a albirar un nou dia?

La situació és tan odiosa, tan ofensiva per a la raça humana, que resulta imprescindible que ens posem a caminar per a assolir, des d'una perspectiva pràctica, l'eradicació de la pobresa, mitjançant, entre d'altres mesures individuals i col·lectives, l'aplicació dels següents mecanismes de finançament (Declaració de Ginebra del 2004):

Impost sobre transaccions financeres
Impost sobre el tràfic d'armament
Emissió de deute públic per a finançar la cooperació al desenvolupament
Lluita contra el frau fiscal i els paradisos fiscals
Millor canalització de les remeses dels immigrants
Creació de fons d'inversió ètics.

Pressionar els nostres governants perquè subscriguin i compleixin aquests compromisos és la millor manera d'aconseguir la seva realització. Fem-ho. Tenim una part important del poder a les nostres mans: revisem els programes electorals, valorem després la seva execució i actuem en conseqüència.
 
Tot això ho dic amb tristesa i ràbia, amb plena consciència que mentre escric aquestes quatre ratlles, alguns innocents han mort de fam.

Àngel Miret i Serra

711 lectures5 comentaris
editorial

El PP, contra Ciutadans

51 comentaris

opinió

Els 'rojos', cap a la irrellevància
Sergi Fidalgo

6 comentaris

Novetats a l'aeroport
Emiliano Jiménez

9 comentaris

Amb ràbia
Àngel Miret i Serra

5 comentaris

Ara toca fer volar coloms
Xavier Roig

19 comentaris

S'encenen les alarmes
Domènec Garcia

1 comentaris

Sabadell afronta el segle XXI.
Antoni Garrell i Guiu

1 comentaris

Per fi, una pastilla contra Espanya.
Quim Torra

26 comentaris

La veu del 'seny' polític català
Wifredo Espina

1 comentaris

enquesta

Onze de setembre o Sant Jordi?

Onze de setembre

 50%

Sant Jordi

 50%

30 comentaris

dit i escrit

"Tras ver pasar el cadáver de su rival,...

Toni Soler
Periodista
Article a La Vanguardia
Diumenge, 22 d'abril del 2007

1 comentaris

cartes

Ciutadans, des de Ciutadans (rèplica a l'editorial de l'E-notícies)
Sergi Sanz, coordinador de Joves de Ciutadans

19 comentaris

Portabella i les eleccions
David Vallespí

1 comentaris

Què trist!
Mònica Rull Muruzabal

0 comentaris

Telemadrid
Carlota Sabater (Sabadell)

15 comentaris

Quart Cinturó? Democràcia?
Daniel Diaz de Quijano i Barbero

4 comentaris

Todos contra Caja
Ángel Escolano

40 comentaris

aforismes

Aforisme del dia
Joan Tudela

agenda mediàtica

Carmen Calvo, a RAC 1

0 comentaris

racó de lectura

L'Abadia Profanada

0 comentaris

motor

L'SMART millora
Canal Motor

0 comentaris

vincles