> tornar a la portada

Xenofòbia democristiana

Veig un cartell d’en Duran, cristià professional, que inclou l’espantosa afirmació “A Catalunya no hi cap tothom”. La torno a llegir, ha d’haver alguna errada, sens dubte volia dir que a Catalunya hi cap tothom, dins l’esperit càlidament integrador de casa nostra. Tan càlid és que de vegades et cremes. Casa meva és casa vostra si es que hi ha cases d’algú, la, la la, la... Però casa nostra és de cop i volta cosa nostra. ¡I casa meva és cosa meva, estranger, nouvingut, estrany, diferent, métèque!

Del que no hi cap més a Catalunya és de gent com en Duran, que pretén encarnar els valors demo i cristians, i ni una cosa ni l’altra. La immigració és assumpte massa delicat, no es poden fer servir missatges d’aquest caire. Encara hi haurà qui confongui la repulsió que em produeix el cartell xenòfob del candidat de CiU amb una reivindicació de “papers per a tothom”, la irresponsabilitat política amb la qual l’esquerra espanyola ha agreujat seriosament el problema que –segons deien– volien combatre.

Que ningú s’equivoqui. L’única forma decent –i legal, per cert– de fer front al problema és regular fluxos de immigració adequats a la demanda de treballadors i professionals que la nostra oferta interna no cobreix. Tots amb papers, tots amb els mateixos drets i deures que nosaltres pel que fa a la dignitat de les persones, sanitat, educació, protecció social, etc. Per tal que no s’encengui la flama de l’odi xenòfob i la gent no comenci a dir al veí que... a Catalunya no hi cap tothom. Certs cataclismes socials comencen sempre amb la pèrdua de les formes.

Juan Carlos Girauta

965 lectures22 comentaris