e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 2071 · dimecres, 20 de febrer de 2008 · 19:55
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
digues la teva
 

locals

tribuna

Kosova al Parlament de Catalunya
Carles Llorens

12 comentaris

No badem!
Joan Ferran i Serafini

22 comentaris

Arguments pornogràfics
Santi Rodríguez i Serra

0 comentaris

CiU torna a donar la nota, ara amb Kosovo
Jordi Miralles i Conte

7 comentaris

Felicitats, Kosova
Carles Bonaventura

34 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

confidencial x2

cinema

El film més obscur de Tim Burton

Tres candidatures a l’Òscar avalen l’última pel·lícula de Tim Burton, que arriba aquest cap de setmana a la cartellera: “Sweeney Todd”. El film opta als premis de millor actor protagonista (Johnny Depp), direcció...

0 comentaris

racó de lectura

Un comiat amorós

0 comentaris

motor

Seat Leon Ecomotive
Santiago Gargallo

0 comentaris

temps

> tornar a la portada

Les contracròniques de Jordi Barbeta

Dilluns passat llegia la crònica de Jordi Barbeta a La Vanguardia ("Todo pendiente de Duran") i em semblava escoltar la portaveu d'Unió, Joana Ortega. El periodista parlava de la "trascendència del papel que le corresponde desempeñar a Duran" i que "el candidato de CiU se siente legitimado a exigir debates cara a cara con Zapatero i Rajoy". "El caso -acabava- es que hasta los estrategas de los partidos adversarios están pendientes de él ....". Bla, bla, bla.

Vaig pensar que fins i tot que tenia per objecte donar ànims al líder de CiU precisament el dia que li donaven l'alta. Al capdavall, la també directora de campanya havia sortit tres dies abans i, en roda de premsa, havia dit si fa no fa el mateix: que "CiU, per si sola, serà la força decisiva" i que calia “ara més que mai un debat a tres". Ben fotut ho han de veure a la federació nacionalista si pidolen debats a tres perquè saben que no tenen cap possibilitat. Mas ja ho va reclamar dissabte, després de la seva visita a l'hospital, i va tornar-hi diumenge a Martorell. Aparentment, sense èxit.

La reacció -en l'un i l'altra- és comprensible perquè la darrera enquesta del CIS -com la de La Vanguardia, per cert- dóna a Duran uns esquifits deu diputats, exactament els mateixos que té ara. I si el 2004 hi havia excusa amb els atacs terroristes de Madrid -el PSOE va passar el rasclet- ara no n'hi ha. Deu diputats ha estat el pitjor resultat de Convergència i Unió a Madrid des del 1977.

No cal dir que, a Duran, el poden salvar les matemàtiques. Si Zapatero necessita els deu diputats, encara que només siguin deu, el líder d'Unió tindrà la paella pel mànec. Però cal recordar el que, a les eleccions de 1977, els onze diputats del llavors Pacte Democràtica per Catalunya van ser una "decepció", segons reconeix el mateix Jordi Pujol a les seves Memòries (pàg. 310). I això que són un més dels que va aconseguir Duran.

A més, la campanya de CiU -amb ensurts de salut a banda, del qual me n'alegro que estic recuperat del tot- tampoc convida a l'optimisme. Després de la seva assistència a una missa ultracatòlica per intentar arreplegar un grapadet de vots, l'operació d'enredar a economistes de prestigi i la creació d'una plataforma personal de suport; independent, clar.

A la tongada de relliscades s'hi ha sumat, vergonyosament, Artur Mas posant la presidència de la Generalitat com a moneda de canvi. També Pere Macias entre al·lusions a la Guerra Civil, amenaces a Montilla i tocs d'atenció a Unió. A veure si al final, Felip Puig o Quico Homs els hi haguessin donat menys maldecaps. Són com nens canviant cromos a l'hora del pati.

I això que el líder d'Unió està en campanya des que va haver de rebutjar un ministeri d'Aznar per culpa de Pujol: el seu llibre -imprescindible en tota campanya, és de manual- el va presentar ara fa un any a la Laie: el 30 de març del 2007. Però, entre el DVD de David Madí i el sentit-comú de Duran, estic segur que CiU hagués pogut trobar un terme mig.

És una llàstima, doncs, que a Jordi Barbeta se li vegi tant el llautó. Això li resta credibilitat amb les presumptes amenaces de Toni Bolaño. El cap de comunicació de José Montilla no és, sens dubte, Teresa de Calcuta -hi ha algun cap de premsa que ho sigui?: el meu preferit és el de Cultura, que és pensa que la conselleria és seva-, però em nego a convertir Jordi Barbeta en un màrtir de la llibertat d'expressió.

Jo mateix vaig patir l'efecte Bolaño -crec que fins i tot ens vam penjar el telèfon- sense necessitat d'esbombar-ho a tort i a dret. I estic segur que encara no m'ha perdonat l'última notícia sobre l'escola privada dels fills de Montilla -el Col·legi Alemany no, l'altre. Com Pepe Zaragoza tampoc m'haurà perdonat amb el doctorat de la Chacón. Però el periodisme és això -o almenys la meva concepció del periodisme-: un dia reben uns i un altre dia els altres.

De fet, en tot l'afer, el mateix Jordi Barbeta va rebre inicialment tot el suport de La Vanguardia -Jordi Juan es va mullar per escrit-, però de mica en mica va quedar diluït: la segona enganxada ja va semblar un enfrontament personal, no un enfrontament entre el mitjà i el Palau de la Generalitat.

En vaig ser testimoni directe el dia que, en un 59 segons de TVE, David Madí va tornar a al·ludir-hi sense que el director de comunicació del grup Godó s'afegís al tema. Màrius Carol, en canvi, va saltar de seguida quan vaig qüestionar la línia informativa del diari amb el Barcelona Meeting Point en una escena memorable que encara corre per Youtube.

Els seus fans més incondicionals -tots de CiU, clar- van patir de valent el dia que La Vanguardia anunciava una remodelació sense que Jordi Barbeta sortís a les fotos. Però va ser una falsa alarma perquè ha continuat portant les regnes de la informació política del diari a plena satisfacció de l'empresa i per a desesperació del PSC. També de Joan Ridao, que gairebé no surt mai el pobre.

L'altra dia un company em deia en conya que Duran no cal que faci campanya perquè ja li fa La Vanguardia. La peça d'ahir era també d'antologia encara que la crònica la signés Josep Gisbert, segur que el titular no era seu: "Duran sale a por todas. Cinc columnes a plana impar per davant de l'intent d'agressió a Dolors Nadal, una altra damnificada a can Godó malgrat que ahir va sortir en portada gràcies a les garrotades.

Òbviament, l'amo de La Vanguardia, el director i el redactor en cap de política -per aquest ordre- poden fer el que vulguin amb el diari. Però a mi em va passar pel cap el suport incondicional que ja va prestar La Vanguardia a l'Operació Roca que -vist el resultat de llavors- li va costar a la llarga el cap al malaguanyat Paco Noy. I això que en va treure més que en Duran.

Les cròniques de Jordi Barbeta -amb la seva barreja d'informació i opinió- s'haurien d'estudiar amb lupa a les facultats de periodisme per a ensenyar precisament als alumnes de redacció periodística de primer curs, i encara, el que no han de fer. No cal dir que el redactor en cap de La Vanguardia pot tenir les seves preferències polítiques, però malament rai quan es barregen en l'exercici de l'activitat professional. I si això li permet un mitjà privat, què devia passar quan feia de cap d'informatius de TV3 a les darreries de l'època convergent?.

També és evident que hi ha més Barbetes pel món. Fins i tot d'altres partits perquè ser convergent no ha estat mai de moda dins del gremi periodístic. Però és una llàstima que a Jordi Barbeta se'l vegi d'una hora lluny: els seus articles dominicals són de lectura obligatòria hi estiguis d'acord o no i, a les rodes de premsa, destil·la la dosi justa de mala llet a l'hora de fer preguntes. Que li preguntin si no a Ridao el dia de la seva visita a 59 segons. Malauradament, per escrit, Jordi Barbeta no fa cròniques, sinó contracròniques. Gairebé contrapropaganda.

Xavier Rius

1953 lectures18 comentaris
editorial

opinió

Les contracròniques de Jordi Barbeta
Xavier Rius

15 comentaris

Els catalans volen ser espanyols
Sergi Fidalgo

57 comentaris

L’AVE: més Madrid i menys Barcelona
Francesc Puigpelat

22 comentaris

Fora feixistes de la Universitat
Juan Carlos Girauta

29 comentaris

El sil.logisme fàcil de Jordi Pujol
Wifredo Espina

23 comentaris

Pacte de silenci
Èric Bertran

90 comentaris

El triangle Sant Cugat, Cerdanyola, Rubí
Antoni Garrell i Guiu

9 comentaris

enquesta

Hi ha un nacionalisme català feixista?

 69%

No

 31%

39 comentaris

cruïlla de debat

Desafecció
Sefa Amell

Cruïlla de debat
3 comentaris

dit i escrit

"Ahora lo pillo: lo que quieren los...

Toni Soler
Periodista
Article d'opinió a 'La Vanguardia'
20 de febrer del 2008

1 comentaris

"No es tractava d'una escridassada, es...

Dolors Nadal
Candidata del PPC a les generals
Entrevista a RAC 1
19 de febrer del 2008

1 comentaris

"La llengua catalana pot traduir...

Joan Barril
Periodista
Article d'opinió a El Periódico
20 de febrer del 2008

4 comentaris

"La política es una profesión de riesgo, no...

Màrius Carol
Periodista
Article d'opinió a La Vanguardia
18 de febrer de 2007

0 comentaris

"Això de la cella de Zapatero passarà sense...

Juan Campmany
Publicitari
Entrevista a l'Avui
19 de febrer del 2008

0 comentaris

"Els intents de Mas de rebentar a Madrid el...

Juan José López Burniol
Notari
Article d'opinió a El Periódico
19 de febrer del 2008

4 comentaris

foto

cartes

Avui Kosovo, demà Catalunya
David Morgades

6 comentaris

En prendrà bona nota el Govern central?
Vicenç Marquès i Sanmiquel

1 comentaris

Ciclos destructivos
Ángel Rey

1 comentaris

No a la MAT, ni aquí ni enlloc!
CUP Bescanó

4 comentaris

semàfor

Joan Colom

Finalment algú ha parlat sense embuts del projecte de creació de l'Oficina Antifrau, una iniciativa que s'arrossega des de l'última legislatura. Cal lluitar contra la corrupció, també als ajuntaments, però el projecte...

1 comentaris

Pedro Solbes

El ministre d'Economia es va mostrar partidari de la difusió de les balances fiscals en una entrevista a La Vanguardia. "No tengo ningún temor a dar la máxima transparencia en lo que aporta y recibe cada autonomía, sin...

3 comentaris

Dolors Nadal

Tot el suport a la candidata del PPC, que té tot el dret d'expressar les seves idees. Fets com els que s'han viscut a la Universitat Pompeu Fabra no es poden tornar a repetir.

8 comentaris

agenda mediàtica

vincles

finances