e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 2089 · dimarts, 11 de març de 2008 · 09:51
ESTÀS NAVEGANT PER L'HEMEROTECA D'E-NOTÍCIES. FES CLICK AQUÍ PER TORNAR
digues la teva

"S'ha de plantar marihuana per tots els jardins de Catalunya"

Ariel Santamaria. Regidor de la Cori a Reus
Ariel Santamaria. Regidor de la Cori a Reus
12 comentaris
 

locals

tribuna

Si ens volen, ja vindran
Josep Maria Pelegrí

9 comentaris

La majoria catalana
Jordi Pedret i Grenzner

27 comentaris

Conseller, el suahili no és oficial
Santi Rodríguez i Serra

20 comentaris

Sortir del laberint
Francesc Mortés

7 comentaris

50.000 gràcies
Carles Bonaventura

25 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

confidencial x2

cinema

10.000: Una aventura prehistòrica

En una vida anterior, tota la humanitat es va portar molt malament amb Roland Emmerich. És l’única explicació que hi trobem. Sinó, no s’entén aquesta obstinació del director alemany per posar-nos contra les cordes en...

1 comentaris

racó de lectura

Un viatge al segle XlV

0 comentaris

motor

Porsche GTS
Santiago Gargallo

0 comentaris

finances

temps

> tornar a la portada

Kosovo en el bon camí

 El filòsof Kant,  en la seva obra famosa la “Pau Perpètua”,  assenyalava que la millor manera de mantenir la pau al món era que totes les Nacions tinguessin Estat propi i que,  al mateix temps, existís una cooperació internacional. Ho va preveure fa 200 anys. El futur, va dir, seran les unitats formades per nacions lliures com Suïssa o els Estats Units d’Amèrica. Ell pensava en la conveniència d’una mena de Nacions Unides al món, la qual cosa ja ha esdevingut una realitat, tot i que possiblement perfectible. També propugnava crear unions de cooperació i col·laboració en tasques comunes que no pot fer un país tot sol, mantenint la llibertat i la identitat dins de cada una de les nacions reconegudes com Estat,  i integrar les nacions  en organitzacions supra-nacionals.
La majoria dels actuals estats són de dimensions petites, i si a més, els que estan compostos per diferents pobles –els petits subjugats pels grans -  tendeixen a disgregar-se en entitats independents, aquestes noves entitats faran un ampli ventall de petits ens nacionals. Aquella idea d’estats moderns grans i forts (una, grande i libre) ha caducat. A més els que formem Europa ja tenim una organització més estreta i lligada, potent i eficaç: la Unió Europea.
Com podem observar, a poc a poc, es va realitzant la profecia del mestre Kant que a tota l’Europa central i de l’est ja és una realitat en la via de la independència i la cooperació. Ara Kosovo, però abans moltes més nacions de tot el continent,  han aconseguit trobar el camí alliberador. I no trigarem gaire en veure com l’Europa occidental s’estructura de la mateixa manera. Flandes, Escòcia, País Basc i Catalunya han de ser les primeres realitats occidentals que triïn aquest camí.
Tardarà més o menys, però la llibertat de les nacions ja és a l’horitzó, i ens hi anem apropant, perquè és el camí del progrés, la modernitat i la pau. Els grans Estats s’hi resistiran,  per exemple els més antiquats França,  Espanya i  Rússia, però la modernitat no els va a favor i no tindran més remei que acceptar-ho. El problema pot ser que algun d’aquests Estats centralistes i grans no ho admeti d’entrada i el seu error els acabi esfondrant com ha passat a Sèrbia. Però aquesta última, encara que no ho sembli ara, pot tenir menys problemes interns si s’orienta vers Europa, una vegada alliberada de somnis imperialistes que la turmenten.
Mirem, doncs, de fer realitat aquesta esperança, aquest avenir que ens arriba. I procurem assolir-ho amb optimisme, calma i pau. Certament que aquestes noves nacions alliberades cercaran de tenir una certa homogeneïtat interior, i de segur fomentaran l’exercici públic de la seva cultura i la seva llengua, per fer-les vehiculars entre la diversitat social.
En el cas de Catalunya, això es farà amb un gran respecte per les característiques individuals de tots. Els catalans no són, no han estat mai,  perseguidors de llibertats. La confederació catalano-aragonesa en va ser un exemple.
Anem, doncs, fent-nos la idea d’un futur, almenys a la península ibèrica, d’unes nacions lliures, tal com Kant les va profetitzar. Pura racionalitat.

Enric Cirici
Cruïlla de Debat, penya de l’Ateneu barcelonès.

149 lectures3 comentaris
editorial

El tripartit, en crisi

14 comentaris

opinió

ERC o el Servei Català de Col·locació
Xavier Rius

31 comentaris

ERC, els crítics i la cadira de Montilla
Francesc Puigpelat

35 comentaris

L’abstenció activa
Víctor Alexandre

59 comentaris

El triomf socialista
Juan Carlos Girauta

22 comentaris

Perdieron los “referéndums”
Wifredo Espina

24 comentaris

Valoracions del 9M electoral
Èric Bertran

41 comentaris

Felicitats, 'sociates'
Bernardo Fernandez

5 comentaris

La força del PSC
Antoni Garrell i Guiu

2 comentaris

enquesta

N'hi ha prou amb la dimissió de Puigcercós?

 8%

No

 92%

18 comentaris

cruïlla de debat

Kosovo en el bon camí
Enric Cirici

Cruïlla de debat
3 comentaris

dit i escrit

"No es de recibo que un canal financiado por...

Editorial d'El Mundo
11 de març del 2008

1 comentaris

"Rajoy no tiene algunas de las...

Pedro J. Ramírez
Director d'El Mundo
Tertúlia a la Cope
11 de març del 2008

0 comentaris

"Ha nascut una presidenta. Es diu Carme...

Albert Om
Periodista
Article d'opinió a l'Avui
11 de març del 2008

3 comentaris

"Tras dejarse arrastrar hacia el espacio...

Toni Soler
Periodista
Article d'opinió a La Vanguardia
11 de març del 2008

0 comentaris

"Con estos resultados, CiU no puede estar...

Salvador Cardús
Sociòleg i Periodista
Article d'opinió a La Vanguardia
10 de març del 2008

9 comentaris

"Aquí, el resultat espectacular de Chacón i...

Xavier Bosch
Director de l'Avui
Article d'opinió a l'Avui
10 de març del 2008

0 comentaris

"Me'n vaig a fer la ronda. Sant Feliu,...

José Antonio Donaire
Candidat del PSC
Escrit al seu bloc durant la nit electoral
10 de març del 2008

1 comentaris

cartes

Una oportunitat per a ERC (l’última?)
Raimon Soler

1 comentaris

Media Markt: jo no sóc tonto, dec ser imbècil
Ignasi González Vila (L'Hospitalet)

4 comentaris

Carta a Toni Soler
M. Pilar Muntaner

17 comentaris

Queixa a e-notícies
Oriol Ferré

3 comentaris

semàfor

Josep Lluís Carod-Rovira

El president d'Esquerra ha agreujat el conflicte intern amb el secretari general en l'entrevista a TV3. La davallada electoral ha provocat una guerra oberta entre ambdós.

0 comentaris

Joan Puigcercós

La seva marxa del Govern no té res a veure amb el Govern, sinó amb la seva intenció de recuperar el control del partit abans del congrés i de cara a la successió de Carod.

0 comentaris

Josep Cuní

Carod estava predisposat a parlar, però Cuní ha sabut treure'n profit. L'entrevista ha estat referència obligada a tots els mitjans.

0 comentaris

Joan Herrera

La crisi a ERC amaga els mals resultats a ICV, que ha perdut un 1% dels vots en quatre anys, al voltant de 53.000 vots.

2 comentaris

vincles